Segons informava aquest vespre Nació Digital, el president Puigdemont va avalar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, com era imaginable, ja que malgrat l'exili és el cap visible de la formació. Però l'habilitat del president ha estat comunicativament parlant molt bona ja que ha aconseguit fer que molta gent (sobretot a les xarxes) cregui que no ha tingut res a veure amb aquesta decisió tot callant quan tocava, i enviant missatges crítptics i ambigus quan ha fet falta reforçar-ho. La llufa tornava a caure al cantó del PDECat, que està exercint de 'Convergència' ara a l'hora de ser un absorbidor de pecats, i molts activistes convergents a les xarxes ho reblaven dirigint les culpes a Esquerra Republicana, que segueix amb impotència com tothom li pren cada caramel que es posa a la boca.
La notícia del digital líder a Catalunya, en una pugna amb el Diari ARA, explica després que el president hauria entrat amb contradicció amb Quim Torra, que no estava d'acord amb aquest pacte amb el PSC (bona mostra d'això segurament era el vodevil que es va viure a Santa Coloma de Farners fa unes setmanes). Torra hauria sospesat mostrar públicament el seu rebuig a l'acord, però finalment no hauria fet un pas que probablement hagués enredat més la situació i l'hagués situat en contradicció almenys interna amb Puigdemont, que sembla ser que també estaria per abstenir-se a la investidura de Pedro Sánchez. Aquí també toparia amb Borràs, Costa o altres dirigents, però també amb l'actual president, Quim Torra. Tot això, com diem, si les informacions que relata Nació Digital són certes, que hauria de ser, perquè no és creïble que Puigdemont incideixi en totes les decisions de partit menys en les més importants. El mateix Diari ARA posava més tard un però a aquestes informacions. Segons el diari que dirigeix Esther Vera, Puigdemont hauria mostrat alguns dubtes el mateix dijous de la investidura de Núria Marín, insuficients per ser prou pressió per Bonvehí i Bel.
En una galàxia paral·lela, que properament serà una amenaça electoral real, el PSC de Miquel Iceta segueix emetent missatges des del cofoïsme de la seva 'ressurrecció'. Iceta ha dit avui que el principal problema del català és que els independentistes el puguin segrestar. Però no parla d'acords reals on el català ha estat claríssimament perjudicat gràcies a ells. El darrer govern de Lleida, el d'Àngel Ros amb Ciutadans sí que va ser una humiliació al català, una baixada de pantalons de l'exalcalde desaparegut políticament per poder-se mantenir a tota costa en el poder. El català va deixar de ser prioritari a la capital de ponent, que amb el nou govern, de signe independentista, ha agafat tal volada que és un exemple per tot Catalunya només començar.
