El president Puigdemont s’ha imposat finalment en la pugna que s’ha viscut en el sí de l’espai convergent per confeccionar les llistes que presentaran tant al Congrés dels diputats com a Europa i a Barcelona. Hi combinaran simbolisme i decisió, en un intent de tornar a realitzar un esprint com el del 21D que els situï per davant d’ERC en tots els comicis o, com a mínim no quedar gaire al darrere.
Per aconseguir això, el mateix president s’ha situat com a cap de llista de la formació a Europa, com feia Oriol Junqueras feia uns dies per ERC. El president fa mesos que es va oferir al republicà per anar de número dos d’una llista unitària, el que és de moment el punt principal del programa de l’espai postconvergent que ha suat per arribar a un acord global que li permeti afrontar l’onada d’eleccions amb garanties. Així, Europa serà l’escenari de la ‘tornada’ del cara a cara entre el president i el vicepresident, segurament el màxim al·licient d’aquestes europees a Catalunya.
L’acord però no haurà agradat massa als sectors més conservadors del PDECat que, tot i veure com Nogueras ocuparà un lloc preeminent a la llista, Campuzano quedarà fora. La llista l’encapçalarà Jordi Sànchez i darrere tindrà a l’actual consellera de Cultura, Laura Borràs i els afins Míriam Nogueras i Ramon Tremosa, que deixarà Europa. Campuzano feia explícit el seu enuig per quedar-se fora via twitter, però sí que és cert que el sector que ara podríem dir que recorda més el Duranisme, calia anar-lo apartant, si el partit volia avançar. Ara bé, què farà tot aquest sector que es senti fora? Hi ha un cert risc que es vulguin mobilitzar al marge del partit, i això tampoc interessa, son vots que van a la bassa, com passarà amb Primàries.
Ferran Bel salvarà la pell a l’anar de 2 de Tarragona, darrere de Rull, mentre que Turull serà el cap de llista per Lleida i, atenció, Jaume Alonso Cuevillas, l’advocat que proclamava per tot arreu que volia ser eurodiputat, serà el cap de llista per Girona. Els canvis no acaben aquí. A Barcelona, l’espai materialitzarà l’esperat tàndem Forn-Artadi, i Neus Munté serà la número 3. Com hauran pogut comprovar, Puigdemont col·loca tot el talent disponible de manera raonable a tots els llocs de sortida i, qui torna a sortir perdent és Quim Torra, que veu com li desballesten els màxims actius del seu govern.
El dia també ens ha deixat la confirmació d’una notícia, que la CUP finalment no es presentarà a les eleccions espanyoles, després que Endavant-OSAN anunciés la seva negativa en un comunicat previ, que deixava poques opcions a aquesta via. Per altra banda, Jaume Asens, “l’indepe” que Colau ha posat per intentar seduir al votant sobiranista al Congrés i mantenir-se com a primera força, ha estat escollit candidat i ha demanat a independentistes i a PSC cercar acords sense apriorismes. L’únic acord que s’hauria d’intentar cercar és el de l’autodeterminació, i ell ho sap. Veurem si fa com Xavier Domènech, que va haver de sucumbir a Colau i al pacte amb Iglesias, fins que no va poder més.
