De totes les vegades que he vist en les rodes informatives del 3/24 i després al TN vespre les imatges de Carme Forcadell, la presidenta del Parlament, entrant a treballar al Parlament, trencant-se, abraçada per l’aplaudiment emocionat del personal de la cambra legislativa catalana, no hi ha hagut cap que no hagi plorat. Aquesta dona té alguna cosa, una força i un magnetisme especial que ha fet reconnectar el poble amb les seves institucions i amb la seva –la nostra- història durant aquesta darrera dècada. A ningú se’ns escapa que Carme Forcadell molt probablement acabarà empresonada la propera setmana, la qual cosa fa el moment encara més emotiu.
Sembla que aquests dies els nostres líders polítics es vagin acomiadant de la vida, a l’espera que caigui el peix gros, el president Puigdemont, al més pur estil Companys, extradit des de l’exili. La primera nit dels consellers a la presó sembla que ha anat bé, però el pitjor va ser el transport. Si l’advocat d’ERC no ha volgut dir què va passar a les furgones que transportaven els catalans a les presons, però denunciarà agressions, potser més val que no ho sapiguem. Tinguin molt clar que la vida a les presons espanyoles és encara pitjor que la vida havent d’aguantar la política espanyola. I pitjor que tot això només hi ha el suportar la creu de tenir un DNI espanyol. Si encara no se’n fan creus, escoltin els enregistraments de dos policies espanyols regalant-se del que li podria passar a Oriol Junqueras a la presó, amb referències sexuals constants. O de l’assatjament humiliant del programa d’Ana Rosa Quintana, una persona que mai hauria hagut de presentar cap programa de televisió, a l’escola del fill del vicepresident. O la imatge dels sindicats policials amb fotografies dels conselleres empresonats amb una creu vermella a sobre. Petites mostres del que és Espanya en 24 hores.
Però el president no s’arronsa. Avui, en una entrevista exclusiva a la televisió belga, Puigdemont ha dit que es veu amb cor de tornar a ser el candidat d’una, si pot ser, llista unitària. El missatge és potent i es produeix justament el dia en el qual la jutge Lamela ha ordenat l’ordre de detenció internacional, l’euroordre. El president segueix la seva tasca d’internacionalització del procés, ara a l’espera de què decidirà fer la justícia belga durant les properes setmanes quan arribi la missiva judicial espanyola i hagi de decidir.
El debat, com ja veuen, torna a estar sobre la taula: llistes obertes o separades? Mai hi haguéssim volgut tornar a arribar, però la voluntat manifesta dels nostres líders de resoldre el procés exclusivament per la via pacífica ens fa retornar aquí. I, com ja saben, ERC estirarà cap a les llistes separades i el PDECat cap a la única. En aquesta ocasió, la situació d’excepcionalitat i la voluntat de Puigdemont de ser cap de llista crida a la unitat dels partits, però de tots. I això inclou la CUP i aquells que s’hi vulguin sumar més. No sé quina és l’opció que farà que l’independentisme surti més reforçat en unes eleccions al Parlament, el que sí que tinc clar és que vull que tots els independentistes estiguin representats al proper Govern de la Generalitat. Afortunadament, el debat durarà pocs dies: dimarts s’acaba el termini per presentar coalicions. Els catalans acceptarem bonament el que els polítics decideixin, i votarem en conseqüència.
Qui no sabem què farà és Albano Dante Fachín. Des de Podemos Madrid se li ha imposat el 155 de l’esquerra de saló. Una consulta interna on la militància ha de decidir en pocs dies si es presenta en coalició amb Catalunya en Comú (sense més opcions ni tampoc autonomia per decidir-les) i, com que Fachín ha gosat presentar resistència, l’equivalent al Consell de Ministres de Podemos l’ha fulminat. Avui, l’executiva de Podemos Madrid s’ha carregat el líder legítim de Podem a Catalunya. Tot aquest autoritarisme perquè Catalunya en Comú i Ada Colau puguin xuclar la força de la marca Podem Catalunya que Albano Dante li ha donat. La vergonya és més gran quan el principal argument és que Fachín s’ha apropat massa als independentistes, i s’ha abraçat amb gent com Gabriel Rufián. Aquests són els que prometien el referèndum pactat… amb el PSOE.
La situació cada dia és més imprevisible. Afortunadament la gent va despertant. Avui s’ha anunciat una altra aturada general per dimecres 8, i una manifestació multitudinària que pretén ser similar a un 11S, per dissabte 11. La gent ha sortit a tallar carreteres i ha provocat petits col·lapses. Des dels Comitès en Defensa de la República de les diverses localitats diuen que s’està estructurant quelcom més contundent. Encara queda partida per jugar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
