El pacte entre el PSC i el PP per convertir el castell de Montjuïc en “un centre de la pau”, vigilat per l’exèrcit espanyol, portarà cua. A partir d’ara, quan Montilla recorri a la cantarella del pacte de CiU amb el PP, els nois de Mas podran respondre-li que quan la dreta catalana pacta amb la dreta espanyola aboleix la mili obligatòria, mentre que, quan l’esquerra espanyola pacta amb la dreta espanyola, el que fa és legitimar tres segles d’ocupació militar i repressió. Després d’aquest pacte per la mínima, queda clar que el PSC i el PP són el mateix. Queda clar que si el PSC no pacta més amb el PP -per exemple a la Generalitat- és perquè no sumen prou encara, i que si els partits catalans no s’espavilen acabaran devorats per l’enganyifa patriòtico-burocràtica que torna a ser Espanya, mort el somni de la Transició. La deriva del PSC recorda la del partit lerrouxista. Vull dir que el PSC cada dia és més de dretes, més espanyolista i cada dia s’assembla menys a un partit i més a una oficina de col·locació. Les preferències del PSC per la dreta espanyola, que té una tradició d’explotació, fanatisme i privilegi, davant la dreta catalana que, com a mínim, ha produït riquesa i ha pagat sempre el sou als treballadors, és la demostració que l’eix social és una pura farsa i que la Transició no ha passat per l’Ajuntament de Barcelona. Per això, l’alcalde troba tan normal, ara que hi ha crisi, utilitzar els nostres diners per netejar les vergonyes de l’exèrcit i tapar les mentides de Zapatero amb una remodelació del castell que no canvia ni restitueix res.
Article publicat al diari AVUI
