Si algun dels lectors sol fer ús dels serveis de rodalies de Renfe sabrà que hi ha un munt de deficiències per corregir o, si més no, mirar de millorar. Descontrol total i absolut amb els usuaris que es colen, massificació infra-humana en un munt de combois on la gent ha d’acabar seient pel terra, manca de revisors o de qualsevol altra autoritat per tal d’amonestar als brètols que no respecten els altres passatgers (com ara quan escolten música a tot drap), pantalles d’avís horari que no funcionen, i tot un llarg etcétera de despropòsits.
Una de les coses que més em fastigueja però, és l’ús -o el mal ús, vaja- que Renfe dedica a la llengua catalana. El fet que el català sigui la segona llengua que l’empresa ferroviària espanyola fa servir (una sensibilitat que només dedica al Principat, clar) per anunciar les coses, també indica una mica quina és per Renfe la seva llengua principal i bàsica, i quina n’és la secundària. Trobar-te a treballadors d’aquest servei públic que t’entenguin quan parles català, resulta un repte massa vegades, que a fi de comptes i per desgràcia, ja no em sorpren. El que sí que em sorpren és el gran esforç que es realitza per tal d’evidenciar la diferència entre una i altra llengua.
L’avís acústic i a través dels panells de leds que es fa dins dels vagons referent a la informació de següent estació sembla feta amb l’únic propòsit de fer la feina dues vegades, i amb ganes de complicar-nos innecessàriament l’existència lingüística. El primer avís, que és en espanyol com tot el que va primer, diu ‘Pròxima parada…‘. A continuació, en català, avisa ‘Propera parada…‘.
La diferència sembla subtil, però en realitat és absurda. Si cerquem ‘pròxim‘ al diccionari ens trobarem amb la segënt definició:
Pròxim -a: 1 adj. [LC] Que és el primer a presentar-se en l’espai, en el temps o en l’ordre lògic.
Al mateix diccionari, la definició de ‘proper‘ és encara més simple, ja que l’únic que fa és redigir-nos a la definició de ‘pròxim‘. És a dir que, pels no entesos en temes de llengua, es tracta de dues paraules sinònimes que volen dir exactament el mateix, però que Renfe usa per tal de crear o forçar una barrera entre una i altra llengua.
I tot això passa quan de tota la vida el servei de Metro de Barcelona, que funciona únicament en llengua catalana (un fet que no aconsegueix evitar que els turistes arribin a la seva destinació), ha anunciat les següents estacions amb el missatge de ‘Pròxima parada…‘, que és el missatge que fa servir Renfe per anunciar en espanyol.
Se que tota aquesta observació pot semblar un xic rebuscada, però és tan sols un símptoma d’una empresa estatal -una altra- que no estima ni cuida prou Catalunya i la seva llengua oficial. Per tant, espero i desitjo que una vegada es consumi el traspàs de rodalies es tingui també en compte els usos lingüístics de l’empresa, i que el català en pugui esdevingui la seva primera llengua d’ús, i que les rodalies puguin anar cada vegada més cap al notable model dels Ferrocarrils Catalans.
