Provocar gana per vendre terror

 
Explorant el passat del nostre ministre de Defensa  mitjançant Viquipedia, davant la situació en que tot el mon esta sacsejat per “diverses crisis”, provocades per els mateixos conceptes i elements socials , he cregut oportú la copia i publicació d’aquest petit fragment de la historia del ministre en qüestió. 

Instalaza SA.És una companyia que aplica tecnologies avançades en el disseny, desenvolupament i fabricació d'equips i material militar d'infanteria. L'empresa, fundada el 1943, té la seu i la seva planta de producció a Saragossa(Aragó). La companyia es va fer famosa per la producció de llançadors de coets de gran precisió.
L'experiència professional de Instalaza està àmpliament contrastada com proveïdora de les Forces Armades espanyoles i de països de tot el món. Els seus productes han superat controls de qualitat exigents encara en les condicions més dures de treball.
Els productes de Instalaza S.A. equipen a les forces armades de països de tot el món, amb un màxim nivell d'operativitat i eficàcia. Instalaza ha comptat amb Pedro Morenés Eulate, secretari d'Estat de Defensa entre 1996 i 2000, secretari d'Estat de seguretat entre 2000 i 2002, i secretari d'Estat de Ciència i Tecnologia entre 2002 i 2004, com a representant i conseller^[1]
L'empresa va entrar en crisi el 2008 després de la prohibició de les bombes de dispersiópel tractat de Dublín^[2]El gener de 2009, Instalaza encara mantenia la bomba de dispersióMAT-120 en el catàleg de la seva web que, tot i no estar il·legalitzada pel tractat de Dublín, el Govern havia recomanat la parada de la seva producció. Després d'un escàndol mediàtic, Instalaza va aclarir que ja no proveïen el MAT-120 i que el mantenen en el seu catàleg com una mostra del seu nivell tecnològic.^[3]A més, Instalaza no podrà vendre cap patent relacionada amb aquesta bomba.^[4]No obstant això, la companyia va aconseguir reorientar la seva producció i mercats amb nous segments tecnològics i ara novament Instalaza SA continua subministrant equips a forces militars de diversos països d'arreu del món.
L'abril de 2011 la bomba de dispersióMAT-120 va assolir notorietat internacional després que el diari estatunidenc The New York Timespubliqués una notícia^[5]en què assegurava que Moammar al-Gaddafiestava utilitzant aquest armament contra població civil durant la Revolució de Líbia de 2011^[6]

[modifica]Productes més destacats

• Instalaza C-90
• Instalaza Alcotán-100

[modifica]Referències

1. ↑Marco, Lucas. «Un ex secretari d'Estat d'Aznar representa a una empresa que ven bombes de dispersió». Periódico Diagonal(12 de juny de 2008) [Consulta: 16 d'abril de 2011].
2. ↑Cotizalia. «La companyia Instalaza, en fallida tècnica» (en castellano), 18 de gener de 2008. [Consulta: 16 d'abril de 2011].
3. ↑Instalaza. «Instalaza: Sobre el MAT-120», 29 de gener de 2009. [Consulta: 16 d'abril de 2011].
4. ↑Qué.es (EFE). «Una empresa espanyola oferta bombes dispersió per Internet» (en castellano), 27 de gener de 2009. [Consulta: 16 d'abril de 2011].
5. ↑Chivers, C.J.. «Qaddafi Troops Fire Cluster Bombs Into Civilian Areas». The New York Times(15 d'abril de 2011) [Consulta: 16 d'abril de 2011].
6. ↑«Gaddafi ataca Misrata amb bombes de dispersió espanyoles». AVUI(16 d'abril de 2011) [Consulta: 16 d'abril de 2011].

Els efectes de les bombes de dispersió en la població civil

Un B-1 Lancernord-americà saturant una àrea amb munició de dispersió
Les submunicions escampades poden quedar bombes enterrades sense explotar sent perilloses temps després d'acabada la guerra, especialment als nens per les seves formes cridaneres, com pilotetes de tennis o llaunes de refrescos. Diversos països han utilitzat aquest tipus d'arma en conflictes diferents tot i causar problemes molt seriosos amb el dret humanitari internacional. Rússiales usa en Txetxènia, el Regne Unitles va usar en Kosovoi Iraq, Israelal Líbana l'any 2006i Gaza a 2009,^[2]Estats Unitsva utilitzar aquestes bombes en Afganistan, Kosovo, Laosi l'Iraq, entre altres. A l'Iraq s'estima que entre els Estats Units i el Regne Unit ja s'han llançat prop d'un milió. A Laoshi han moltes bombes de dispersió sense explotar que representen un perill continuat per la població civil.^[3]