S'ha creuat el Rubicó. La votació del 27 d'octubre ha marcat el punt més difícil del projecte independentista:
– La victòria a les eleccions del 25 de novembre de 2012 amb 1.740.818 vots per les llistes de CiU, ERC i CUP;
– la del 9N2014 amb 1.897.274 vots,
– la de les autonòmiques de 2015 creixent encara més amb 1.966.508 per a JxSí i CUP
– o la darrera, heroica, de l'1 d'octubre. Potser la més contundent, la que ha trencat definitivament cap vincle sentimental amb l'estat espanyol, violent, anti democràtic, abusiu, autoritari. En el referèndum l'independentisme va assolir el seu màxim històric: 2.044.038 vots.
Vint-i-sis dies després els independentistes, que ja havien guanyat les eleccions el 2015 i podrien haver proclamat la independència sense el referèndum, formalitzaven el compliment del seu programa electoral. La resposta la sabem tots: l'estat ha suspès l'autogovern i ha convocat eleccions “autonòmiques”. Un estat governat per un partit que va obtenir el 6,35 % dels vots del cens a les eleccions de 2015.
La gran aposta del PP era una repressió sense gaire límits però algú ha rebaixat el to i la suspensió de l'autonomia s'ha limitat en el temps i la forma. No afecta directament la Corporació de Mitjans i les eleccions s'han convocat de forma immediata. Ara el debat de l'independentisme és com afrontar aquest repte quan la previsió era una repressió judicial i policial. Hi ha arguments a favor de seguir el joc a Madrid:
– les eleccions autonòmiques són el millor camp on es desenvolupa l'independentisme, en especial respecte a unes estatals.
– afrontar un procés electoral amb les imatges del dia 1 d'octubre a la retina i la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
– el “Volem votar” ha estat un lema amb èxit, no poden fer por, mai, les urnes
– costarà explicar a l'exterior com hom reclama votar i es nega a fer-ho
– les eleccions es guanyaran; l'unionisme no té cap possibilitat de governar encara que tingués majoria absoluta car CSQP mai governarà amb el PP
– no es pot regalar el govern de la Generalitat a l'espanyolisme per a que destrossi tot el que s'ha fet fins ara
Però hi ha arguments de pes per respondre a la “jugada” de Rajoy amb un boicot. “Jugada” perquè tothom és conscient que les eleccions no solucionen res i que o bé l'espanyolisme es fa amb la Generalitat si l'independentisme no hi participa o bé es torna a la situació del 27 d'octubre. I si és una “jugada” no són eleccions per a decidir res. Per tant participar-hi és entrar al joc del PP:
– les “eleccions” tenen tots els números de ser adulterades, no hi ha, ho va dir el 26 d'octubre el President Carles Puigdemont “garanties”. La Junta Electoral estarà determinada pel PP i actuarà en la màxima foscor, no hi ha manera de verificar que els recomptes siguin reals, cal recordar que a les darreres estatals ja Unidos Podemos va patir una massiva desaparició de vots que no van anar enlloc i desenes de milers d'espanyols van denunciar un frau massiu. Això passa mentre dotze persones vinculades als processos de corrupció del PP han mort els darrers mesos en circumstàncies estranyes.
– afrontar eleccions amb policia intervenint mitjans, fent escoltes telefòniques, i tot el que vam veure els dies anteriors al referèndum, impossibilita fer-ho amb mínimes garanties.
– mentre hi hagi persones empresonades per petició del fiscal, nomenat pel PP, per motius polítics es difícilment justificable participar a eleccions
– la Generalitat, avui, està buidada de contingut; el parlament ha aprovat 24 lleis aturades als tribunals pel PP que governa a cop de jutges després de perdre al parlament, a més fa mesos que han intervingut les finances de l'autonomia ergo aquesta no existeix. Perdre les institucions ja s'ha fet ara simplement passaran a mans d'una “Generalitat de Vichy”
– l'exterior ha donat l'esquena a la declaració del 27 d'octubre, no participar en unes eleccions autonòmiques no farà perdre suports que ja no hi són
– tot procés electoral provoca la divisió entre els contendents. Ahir els partits unionistes s'esforçaven en fer creure, per separat, que cada un d'ells podia guanyar el dia 21. El primer bloc que s'esquerdi serà el que perdrà. Fins ara l'independentisme ha mostrat una unitat sorprenent. Allò d'”abans es trencaran ells” no ha passat, el govern i les forces independentistes han mostrat una maduresa encomiable. L'espanyolisme s'ha mostrat unit a Espanya però és difícilment sostenible a Catalunya. Menys si l'enemic comú boicoteja les eleccions. Que faran PP, Ciudadanos o PSOE per guanyar vots: atacar-se entre ells.
– el més important dels motius és qui ha convocat les eleccions: el govern del PP. Participar-hi és reconèixer que l'aplicació de l'article 155 és legítima. Acceptar el seu abús. I això no és cosa d'independentistes. És acceptar la suspensió de l'autonomia per part de Madrid.
És una decisió difícil. Fins ara cada decisió difícil ha acabat amb un encert. No passa res si es comet un error però el més important, clau, és que es faci de forma mancomunada. La unitat és la clau per la victòria de l'independentisme. L'estat ha entrat en dèficit al fons de seguretat social, té un endeutament del 99,4 % del PIB i ha esgotat gairebé el fons de pensions. El temps va al nostre favor.
