A “Notícia de Catalunya”, Vicens Vives, en el capítol vuitè parla de l'actitud hispànica, i fent referència a aquesta actitud recorda l'atzagaiada d'Ortega y Gasset quan afirma en la seva España invertebrada: “que hi havia raons per a anar sospitant que només testes castellanes tenien òrgans adequats per a percebre el gran problema d'Espanya integral”. Després d'aquesta atzagaiada Vicens Vives diu: segons Ortega y Gasset, Espanya era una cosa feta per Castella. Actualment diria: “tots som Castella”
I jo afegeixo: aquí rau el mal d'Espanya, que ja fa cinc-cents van voler que fóssim com ells i el 1714, el borbó de torn, ho va tornar a intentar. En ple segle XX, Ortega y Gasset encara ens parla d'una Espanya integral, i els actuals manaies (PP, PSOE/PSC, C's i companyia) com no han entès res, les seves testes castellanes només saben parlar d'unitat, ja que suposen que les nostres testes catalanes no tenen els òrgans adequats per entendre, el que per a ells està clar com l'aigua. Ells, a manar i nosaltres muts a la gàbia i a obeir com a súbdits mesells que som.
Per aquest motiu, tot sovint han de venir a Catalunya per alliçonar-nos que formem part d'aquesta Espanya unitària. Aquests del PSOE/PSC ens prenen per beneits, babaus o pallussos. Ve a Barcelona el “bocamoll” del Sánchez, posa al seu costat el “ballarugues” Iceta i ensabonada rere ensabonada amb lloances falses, que no se les creuen ni ells, diuen que ens volen arreglar Catalunya. Ells, ens volen solucionar els problemes d'Espanya amb nosaltres? No, gràcies! Pensen i actuen igual que el PP, i creuen que els catalans s'empassaran les seves mentides i promeses. Ja són massa anys d'enganyifes que ens han causat moltes decepcions. Per fer-se els simpàtics, després de la xerrameca acostumada van presentar la “Declaració de Barcelona”, pel catalanisme i una Espanya Federal.
Una “declaració” on he estat, tot llegint-la, buscant on estava amagada la trampa però no n'he trobat cap doncs és, ni més ni menys que el mateix d'altres declaracions que tot sovint ens vénen a predicar els polítics castellans, que no tenen punyetera idea que és Catalunya i el que volem els catalans. Fa unes setmanes ens va visitar l'altre “guru” (Rajoy) i també ens va prometre no sé quantes coses i molts euros, molts!
Dita “Declaració de Barcelona” ja neix mal girbada, ja que diu en començar: “Des de fa més de cinc-cents anys, les històries de Catalunya i Espanya estan entrellaçades” Malament! No especifica com anat aquest entrellaçament, ja que més aviat han sigut cinc-cents anys d'enganyifes contínues. Enganyifa és un engany i no crec que sigui correcte practicar-ho entre gent que està entrellaçada i unida.
Més endavant en el punt 2 diu: “Implementar iniciatives parlamentàries per desbloquejar més de cinc anys de discriminació de l'executiu central a Catalunya”. Aquests del PSOE/PS(C), a banda de ser uns entabanadors i xarlatans, no saben comptar. Si diuen que estem cinc-cents anys entrellaçats, també portem els mateixos anys discriminats, i no cinc!
Fa temps que estan marejant al personal amb el seu tema preferit del federalisme i com no podia ser d'altra manera també en van parlar en aquesta trobada a Barcelona. La Gran Enciclopèdia Catalana defineix el federalisme com: “pensament polític que concep la construcció d'un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats”
A Espanya si existís una federació de tots els pobles, seria un federalisme antinatural, perquè qui vol pactar amb “subnormals” (Antonio Gala), amb gent “del tercer mundo” (Curri Valenzuela), amb “incultos” (Pérez Reverte), amb un poble que són “de psiquiátrico” (Alfonso Usia), amb “tontos de la estelada” (Ricardo Vara), amb un poble que són “radicales anti-convivencia” (Victoria Prego), amb “homosexuales,drogadictos y gente de mal vivir” (Gerardo Ballesta), amb “chusma y delincuentes” (Alejo Vidal Quadras), amb gent com nosaltres que som “retrasados mentales y nacionalismo tarado” (Arcadi Espada), amb “paletos, ignorantes y ladrones” (Jiménez Losantos), pactar amb el poble català que som “com ETA” (Mayor Oreja), que tot Catalunya és “como campos de exterminio nazis” (Pedro J. Ramírez), pactar amb gent que “son Goebbels” (Fernando Savater), que no tenim aigua ni per a beure “a los catalanes ni agua” (Susana Díaz), pactar amb un poble que ha tingut “l'Artur Mas como peor presidente de Catalunya, equiparable a Hitler y Musolini” (Ibarra, expresident d'Extremadura), fer tractes amb un poble “que su sobiranismo catalán se puede comparar con ETA” (Feijoo, president de Galicia), pactar amb un “nacionalismo cerrado, retrógado, provinciano y alicorto” (José Mª Carrascal), amb un poble “como los nazis” (Rosa Díaz y Toni Cantó).
En conclusió, després d'altres insults com: “catalanes de mierda”, “mierdas para no verlos”, “embobados, patéticos y paletos”, “exaltadores del odio”, “enfermizos y con inclinación al robo”, són “como el fascismo y Franco”, acabaré aquesta llista “exemplar” amb paraules del nostre inefable, “estimat” i “benvolgut” (Enric Millo) “Como época de Hitler”.
Pedro Sánchez i Miquel Iceta, amb tota aquesta colla de gent maleducada i malparlada d'un llenguatge groller, que no ens poden veure ni en pintura i que ens desitgen tots els mals del món, voleu que ens federem? S'ha de tenir estómac per acceptar un federalisme com aquest.
En els meus articles en què he parlat de federalisme, sempre he dit que s'ha de llegir història perquè ensenya molt i freqüentment es repeteix. De mitjans del segle XIX, que ja parlaven d'una república federal, fins a quasi la meitat del segle XX s'ha intentat diverses vegades instaurar el federalisme a Espanya i mai ha reeixit ni ha sigut cap solució per a governar aquest país. No m'estranya, amb el personal que s'ha dedicat a fer de polítics. La majoria, uns ineptes que no saben fer una bona feina.
Com si fossin el rei Midas que tot el que tocava se li convertia en or, els socialistes vénen a Catalunya i ens prometen un programa que serà com mannà baixat del cel, que arranjarà tots els nostres problemes d'aquests cinc anys, que segons ells hem estat discriminats pel govern central del PP. Recordaria al “bocamoll” i al “ballarugues” que els seus companys de partit (Felipe González i Zapatero) també van manar una colla d'anys i no devien saber on anar trobar aquest mannà, ja que els nostres problemas no es van solucionar.
Però ara sí! Ara tenen la solució!
1–Negociació de les 46 demandes plantejades pel govern català. Mare meva! Encara no s'han traspassat totes les competències i moltes de les traspassades s'han anul·lat, i parlen de negociar aquestes 46 demandes actuals?
2-Desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Quin Estatut? Perquè l'han potinejat tan que ja no saben que han de fer, ni que han de traspassar, donar o tornar.
3-Sistema de finançament autonòmic. Òndia! Ara volen donar-nos més diners i tornar a finançar un Estatut que van retallar i passar el ribot? Quantes vegades hem sentit a dir que volen parlar d'aquest assumpte, i el més calent és a l'aigüera. Perquè ara com babaus els hem de creure, quan sempre que treuen aquest tema ens ve a la memòria la paraula: “apoyaré”?
4-Inversió estatal. Vés tu! Es pensen que ens mamem el dit i creurem el de sempre: farem allò, farem això, destinarem milers d'euros a infraestructures.. Bla, bla,bla.
5-Reconeixement de la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya. A bona hora! Mira si són capsigranys, que fins ara no s'han assabentat que parlem una llengua diferent, que tenim una cultura pròpia, un himne que té una lletra per poder cantar i una bandera de la qual en van copiar la seva. És normal, les seves testes castellanes no entenen això de ser diferent, perquè pensen que els catalans som i pensem com ells.
Aquests xarlatans de fira sempre tenen idees noves, i en aquesta Declaració de Barcelona ens prometen que faran anul·lar el judici sumaríssim que va portar al nostre president màrtir, Lluís Companys, fins a l'afusellament a Montjuïc. Arriben tard. Per no saber que passa a Catalunya, a Madrid no van assabentar-se que fa uns dies al Parlament van votar per unanimitat, anul·lar tots els judicis del franquisme i es va publicar la llista de tots els seixanta mil i escaig d'afectats, amb els 3260 assassinats dels militars colpistes? Ara que el “guru” socialista ens visita volen presumir de partit progressista i d'esquerra, quan el març d'enguany, PSOE i PSC van votar en contra de la proposició de llei d'ERC, amb aquest objectiu de reparar els esguerros del franquisme. Que n'arriben a ser de falsos i hipòcrites.
Davant de tota aquesta escenificació absurda representada a la seu del PSC de Barcelona, demanaria al “ballarugues” Iceta, que quan organitzin una altra “performance”, si us plau, traieu dels faristols les paraules “PSC, som l'esquerra” i “PSOE, somos la izquierda”, ja que fan de mal veure. Si voleu conservar aquest eslògan mentider a cada faristol, hauríeu d'afegir-hi: “PSC, som l'esquerra, però pensem i fem com la dreta” i “PSOE, somos la izquierda, pero pensamos y actuamos como la derecha”
Tanmateix, fareu vàlides les paraules de Josep Pla: “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres”
Jaume Meneses
