Moltes institucions comarcals i municipals de Catalunya estan aquests dies col•lapsades preparant dossiers per tal de concórrer als Fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) –Eix 4 de sostenibilitat i Eix 6 de turisme i promoció econòmica- i als nous Plans d’especialització competitiva territorial (PECT) amb una funció d’impuls tecnològic i industrial focalitzat. Per diverses raons, m’arriba informació sobre els mecanismes i metodologia emprades per confeccionar els projectes i he de confessar que ambdós són francament millorables, en general./
Hi ha una debilitat crònica de les institucions supralocals a l’hora de poder liderar projectes coherents per un territori. I llavors se sol caure amb allò més fàcil que és promoure un sumatori de les demandes inconnexes que puguin fer els diversos ajuntaments o institucions que hi volen concórrer. I normalment això va acompanyat d’una mena d’obligació que el manà europeu arribi a tots els municipis del territori. En aquestes circumstàncies es produeix un minifundisme d’iniciatives que probablement serveix als alcaldes respectius per endreçar algun aspecte del seu municipi, però en canvi s’haurà perdut l’oportunitat per a què el conjunt del territori aposti per una inversió potent i rupturista que encara que estigui radicada al lloc A o al lloc B, acabarà repercutint de veritat en impacte social i de creixement a tota la zona i situarà aquesta en els mapes. /
Però per poder enfocar-ho de la manera més eficient es necessita un cert consens que el mecanisme és bo, que és millor concentrar en una qüestió i posar en el calendari per a nous ajuts les altres qüestions. Però sobretot el que cal haver fet és una reflexió estratègica sobre el territori consensuada pels agents socioeconòmics, acadèmics i les institucions i partits polítics. I no improvisar. Aquestes reflexions a Catalunya s’han fet a escala global a l’any 2008 amb el Pla nacional de Recerca i Innovació. I més tard se n’ha fet una adaptació a les noves directrius europees amb el RISS3. Però hi ha territoris que fa temps que van fer aquesta feina. El primer El Camp de Tarragona liderat per la Universitat Rovira i Virgili i allà van tenir clar que apostaven per química, turisme i enologia. Més tard es feu una reflexió similar a Girona. /
A la Catalunya Central, finançat pel Departament d’Universitats i empresa a instàncies de les patronals i els sindicats, la consultora Innopro redactà, el 2010, “Estratègia per al Sistema d’Innovació Territorial a la Catalunya Central”. En les conclusions al Bages se li recomanava potenciar tres clústers: “Materials Avançats (especialitat del CTM i diverses indústries metal.lúrgiques), TIC (amb èmfasi amb TIC sanitària), i Medi Ambient ( reciclatge de residus industrials, CTM, Pont de Vilomara i Empresa pública de l'aigua”)./
Sis anys més tard i després del RISS 3, i dels nous reptes apareguts en l’escenari internacional és més necessari que mai que tots els territoris hagin fet reflexions estratègiques que s’alineïn amb els objectius innovadors d’Europa i que sàpiguen reforçat les seves fortaleses que sempre seran escasses./
MACEDÒNIA
Després del número de la CUP, queda clar que per certs pseudorevolucionaris és més important mantenir caldejada l’afició en la lluita falsament revolucionària, que assolir la revolució. En aquests moments, i davant les noves eleccions espanyoles allò més rupturista és el procés d’emancipació català perquè significa alhora un canvi de règim i un canvi d’Estat. Amb aquestes premisses és possible plantejar-se una reforma del sistema. I potser algun revolucionari de veritat podria intentar un canvi de sistema./
La maniobra de la CUP ha acabat tenint efectes reaccionaris. 1. Espanta al sector moderat de la base convergent que troba excuses per frenar el procés. 2. Dóna carnassa a l’espanyolisme recalcitrant i de dretes amb la idea que Catalunya està en mans de radicals. 3. Alimenta en vots, ja es veurà el 26 J, a Podemos que representa una esperança de canvi a la perifèria de la península, però que a Catalunya actua de fre a la ruptura. /
Diguem-ho clar, tot i que la Gran coalició PPSOEC’s que de facto manarà a Espanya d’aquí dues setmanes, titlla als de Podemos de perillosos chavistas, es limiten a presentar un programa reformista dins del règim. Ni tan sols qüestionen la monarquia. Això és el qè dona de sir l’Estat espanyol mentre no es desconstrueixi./
publicat a Economia digital diumenge passat
