Som a la vetlla de l'inici del 'Judici del Segle'. L'expectació a Catalunya és màxima i la vida política del país s'ha aturat a l'espera d'aquest fet totalment extraordinari que ens transporta directament a un altre Govern de la Generalitat, el de Lluís Companys, que va romandre engarjolat per les mateixes raons democràtiques. De fet, sembla ben bé que siguem en plens anys trenta, o almenys ens hi apropem, perquè una de les notícies del dia ha estat totalment inqualificable: una colla de feixistes han profanat la tomba del fundador del PSOE i de la Pasionaria, com a rèplica per l'anunci del PSOE d'exhumar finalment Franco aquest divendres.
Espanya encara arrossega la xacra del feixisme, tant per gènesi com perquè aquest es va erigir triomfador d'una guerra i els 40 anys que van passar després. Com que no van trobar pràcticament oposició, ni tan sols en la transició, encara els sentim respirar. Ara bé, no ens passa per alt que aquest anunci i el globus sonda amenaçador que ha enlairat avui amb la possibilitat d'anticipar eleccions, no són més que cortines de fum (ho faci al final o no), per intentar treure el focus d'atenció d'un judici a uns presos que ja fa més d' un any que estan engarjolats, i que seran jutjats als ulls del país i de part del món sencer.
Sánchez pretén ara posar pressió als independentistes amb un fantasma, el del possible avançament electoral, pel 14 d'abril o el 26 de maig, coincidint amb municipals i europees. La dreta ja aplaudia i el govern català n'ha desconfiat. Si aquesta ha de ser una mesura de pressió per rebre l'aval als pressupostos, Sánchez és un pèssim estrateg. La que tampoc se n'ha sortit massa avui ha estat Mònica Oltra, la vicepresidenta del País Valencià, que ha atiat la polèmica amb Carles Puigdemont, acusant-lo d'estar-se fotent “dinarots” mentre Junqueras resta a la presó. El mateix Puigdemont l'ha interpel·lada, i Oltra s'ha refermat, apel·lant a les esquerres i demanant retornar a aquest eix. Si aquest postulat el signa Compromís també, cal que el valencianisme s'actualitzi ja, perquè no fa més que fer-li el joc a l'autonomisme tronat dels seus socis de govern i a Ciutadans i Podemos.
