Al escoltar-hi els candidats de qualsevol formació política, defensant que actua i recolza l’aparell del partit o el seu president, amb provoca un malestar increïble o veritable repugnància.
Pots estar-hi més o menys d’acord amb les propostes, decisions o actuacions del teu partit, ja sigui com a independent, militant, membre d’organismes comarcals o posicionament en unes llistes, però, cal tindre’n sempre ètica personal.
Aquests personatges – gent de partit – son incapaços de veure-hi més enllà de sicles o ideals i no haurien de poder accedir-hi a qualsevol partit, ja que impulsen la nafra més sagnant i crua que es pot crear-hi dins un partit.
A més, en períodes electorals sempre veiem les actuacions dels polítics, criticant-hi i a vegades arribant a l’insult o menyspreu fàcil als seus oponents, per finalment dins de l’època de pactes postelectorals, disposen de memòria de curta volada, però ple d’ètica envers els seus interessos.
Els pactes, alguns diuen que son el gruix de la democràcia, però la ciutadania no ho entén per molt que s’intenti explicar-ho, i molt menys quan ja han passat les eleccions i n’estan en joc les cadires d’or.
Si volem polítics o gent propera a la política útil i que serveixi, primer cal saber-ne’n sumar i desprès dialogar.
Hauríem de tindre formació especifica en ètica política – pro ètica política –, sinó una única paraula dita fora del seu temps, pot fer-hi caure 1.000 vots cap a una altra direcció, entre d’altes problematiques internes.
Hi fa falta ètica o dogma de futur polític…
Haurem d’esperar-hi que l’abstenció sigui d’un 60%?
