Aquest panorama Goyesc de pintura negra comença a ser percebut per segments emergents a Espanya, però que ocupen encara la perifèria socioelectoral. Alguns fent-ne una lectura populista i neoautoritària, com el Partit de Rosa Díez. D'altres amb ulls de l'extrema esquerra, com Izquierda Unida. A Catalunya, pel que dèiem abans, és una majoria social i la centralitat sociològica la que percep que Espanya i el seu règim estan en fallida total.
La situació en el marc espanyol no és nova. Després de la imposició borbònica per les armes del 1707-1715, hi van haver tres restauracions monàrquiques que cada vegada acabaren amb l'exili del successor. Ferran VII, restaurat després del període francès i ratificat per les armes en la invasió dels 100.000 fills de Sant Lluís al servei dels règims conservadors d'Europa, va ser succeït per la reina Isabel II, que acabà a l'exili, després de nombrosos escàndols polítics i econòmics, com la fallida del primer sistema radial de ferrocarrils. La 2a Restauració en la figura d'Alfons XII s'acabà després de l'escàndol dels negocis del seu fill Alfons XIII i dels militars a les mines del Rif, i l'explosió social i política que abocaren el rei a una altra sortida militar amb Primo de Rivera, i el seu exili posterior. Finalment, el dictador Franco, aliat de Hitler i Mussolini, propicià la Tercera Restauració en Juan Carlos, que està en camí de ser el cicle més curt de totes les restauracions anteriors. Amb un nou rei o príncep Felipe predestinat a l'exili.
La novetat, aquesta vegada, és que, en un marc europeu que blinda contra qualsevol intent de colpisme militar, la societat catalana no està disposada ni a participar en un nou procés constituent conduït des del poder amb aires gatopardians, com el que s'està coent en el lobby del pont aeri i certs poders mediàtics com El Mundo. Ni està disposada a sacrificar-se i ser la carn de canó per protagonitzar un procés constituent liderat per l'extrema esquerra a Espanya (minoritària socialment) sense cap possibilitat de canvi de model d'Estat i abocant-se per quarta vegada a una contrareforma protagonitzada per nous partits creats ad hoc a les faldilles de la casta extractiva madrilenya que des de fa quatre-cents anys exerceix el seu domini de classe i nacional sobre les societats nacionals no espanyoles de la península, i el domini de classe, apaivagat pel subsidi i la menjadora de l'Estat, sobre les classes populars de la Gran Castella. La societat catalana, aquest cop, només pot assumir el seu propi procés constituent cap a una democràcia autodeterminada. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/665736-proces-constituent.html
