Les mal anomenades vacances de Setmana Santa i els partits entre el Barça i el Real Madrid han distret a molts dels veritables assumptes que compliquen el futur immediat de tots.
El partit d’ahir és un bon exemple d’un espectacle que la gent necessita de tant en tant per expressar, amb l’excusa de l’esport, molts sentiments de rebuig, de desil•lusió i fins i tot de menyspreu entre dues maneres de veure les coses.
El futbol és com un circ, i un partit com el d’ahir presenta jugadors que ataquen com felins sense gàbia, jugadors que com a bons trapezistes donen exemple d’elegància de moviments, i fins i tot pallassos que asseguts a la banqueta es queixen i com que només fan riure, ningú els pren seriosament tot i que són indispensables per arrodonir el programa.
I mentre el públic present al camp i assegut davant el televisor gaudeix de l’espectacle, a fora, al carrer, les coses més aviat empitjoren. El govern central segueix navegant sense mapa ni brúixola, nega les evidències i aprofita totes les ocasions per donar l’imatge d’anar perdut. I aprofita la lliçó del futbol per culpar de tot als altres, sense pensar ni de lluny que potser una part de la culpa la tenen ells.
Molts membres del govern central podrien entrenar el Real Madrid perquè el mal estil ja el tenen.
