Problemes al Palau

El bàsquet blaugrana no rutlla. Cal una revisió de cara a l’any vinent que no estem fent i que ens comportarà maldecaps seriosos ben aviat. El bàsquet és un esport que Núñez va fer servir en els pitjors anys futbolístics per treure pit, però que a Laporta se li ha atravessat des del principi. Els qui pensem que l’actual president és el perfil de persona i càrrec que ens fa sentir orgullosos, no podem deixar d’exigir que s’hi miri més en les seccions. Avui en dia, l’esport de la cistella s’ha tornat molt més competitiu que quan tan sols comptaven per al títol de Lliga el Barça i el Madrid. En aquells temps, Núñez ho tenia tot més senzill: si l’encertaves amb els dos americans, la resta tan sols podia procedir d’un mercat estatal al que els talonaris de Barça i Madrid podien arribar abans que ningú. Ara, en canvi, el mercat s’ha fet mundial, anar a jugar a Badalona (evidentment), a Vitòria, a Màlaga o a Sevilla suposa afrontar grans partits i la inversió mai no està assegurada. Una mica el mateix que li ha passat al Barça d’handbol, que ha vist com els Portland San Antonio, Ciudad Real, León, etc. li pujaven al damunt.
A més, amb els fitxatges d’enguany del futbol (Henry al capdavant) hi ha la sensació que el bàsquet s’està descuidant. Per si fos poc, l’entrenador i el mànager general de la secció (Ivanovic i Savic) no s’entenen i això ja sabem què vol dir. Sí, ara molt bones paraules, mirarem d’entendre’ns… però a la que vagin maldades hi haurà castell de foc. Aquest estiu s’acomiadaran personatges tant importants en un vestidor com Rodrigo de la Fuente, però no es veuen els referents que han de marcar el futur de l’equip. Alerta amb el bàsquet enguany.