Des de fa cinc anys, la crisi universal amb la que es va trobar el govern anterior i que no va voler reconèixer, i que no va saber encaixar i assumir -tot i que, amb la oposició que tenia no era gens fàcil actuar-hi-, i l'actual que, amb majoria absoluta i amb una dòcil oposició, tampoc pot fer-hi massa, i el poc que la situació permet fer ho fa al seu aire, gastant el poc que hi ha sense seny i retallant on hauria de ser l'últim de l'últim lloc. De fet, aquest mateix partit quan era oposició així ho assegurava i denunciava quan l'altre, al govern llavors, ho intentava proposar.
El cert és que, el seu cost ja afecta a pràcticament a sis milions de persones i està provocant un augment sagnant de la desigualtat i la pobresa que serà molt difícil, per no dir impossible, recuperar o redreçar.
Bona part de responsabilitat, i al nostre Estat més encara, s'ha de localitzar en la gestió irresponsable de moltes entitats financeres en etapes de creixement -ja s'ha vist desprès que irreal i sense consistència per aportar riquesa i prosperitat, tret dels seus objectius a complir i dividends- dels anys noranta que va produir grans forats als seus balanços. Per qualsevol empresa o industria, en aquesta mateixa situació, hagués representat el tancament de portes però, amb la filosofia de que la banca no es pot deixar caure i, com per art de màgia, el bunyol privat, i només privat amb l'únic suport estatal del B.E., s'ha transmès a les finances públiques. Ara, l'Estat és finalment l'avalador dels mils de milions rebuts, més els interessos corresponents, per intentar -que tampoc així s'ha aconseguirà- salvar certa banca que ha quedat desprès d'ajuntar malalts del cor i malalts terminals de càncer. Això vol dir que, tots els que contribuïm a l'Estat, ara, som partícips no només del que en podem ser responsables personal o familiarment que, en molts casos, pot ser ben difícil poder liquidar, si no que també ho som d'unes quantitats marejadores que ens esquitxaran a tots via més retallades, via augment de l'IVA o de l'IRPF, etc., etc.
Normalment, quan un ens, entitat o servei públic no és rendible o no es pot oferir amb la seva plenitud es procura privatitzar la seva gestió. En aquest cas, l'actuació del govern espanyol és exactament a la inversa. El negoci privat ha intoxicat el servei públic, amb la passivitat del poder que, abans, durant i desprès va permetre i alimentar la bombolla immobiliària i, amb ella, l'endeutament a tort i dret de la gent que se li va posar la mel a la boca sense advertir-la, ni preveure que allò no era normal i que algun dia algú podria prendre mal.
Amb tot això, les polítiques d'ajust que ha anat aplicant el govern central no fan més que agravar la situació, trencant el mercat laboral aconseguit amb molts anys, facilitant la destrucció de llocs de treball i d'empreses, empobrint i desmantellant els serveis públics bàsics, congelant les pensions dels nostres jubilats… dels que més d'un s'ha de fer càrrec del reste de la família sense treball.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
