Des de fa uns dies als autobusos de Barcelona, Sevilla, Madrid i altres ciutats s’hi pot llegir un anunci que ha alçat entre els creients molta polseguera. Diu així: “ Probablement Déu no exiteix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”. Aquesta campanya l’ha portada endavant la Unió d’Ateus i Lliurepensadors, que conjuntament amb d’altres associacions atees han copiat la iniciativa que es portà a cap fa uns mesos a Londres, Birmingham i Manchester.
L´origen d’aquesta campanya cal cercar-la al periòdic britànic The Guardian, on l’escriptora britànica Ariane Sherine va voler respondre a l’amenaça difosa per un grup religiós del país a través de la seua pàgina web.En aquesta pàgina deien que aquells que no eren cristians passarien “l’eternitat a l’infern, cremant en un llac de foc”. L’escriptora Sherine, davant d’aquest despropòsit, va crear el seu eslògan “ Probablement Déu no existeix”. Aviat va rebre el suport de l’Associació Humanista Britànica i d’altres personalitats destacades. La iniciativa va tindre tant de ressò que acabà publicitant-se en els autobusos de la capital britànica, gràcies a les aportacions econòmiques de persones particulars.
Doncs bé, l’Associació Valenciana de Lliurepensadors (Avall), i altres col•lectius ateus, volen portar aquesta campanya a la ciutat de València. Però, com ja poden imaginar-se, aquesta idea no fa gens de gràcia a la seua alcaldessa. Per a Rita Barberà, que controla el Cap i Casal com si fos un feu, aquesta campanya és “ un disbarat i una provocació “. Està tant preocupada per la crisi econòmica que pateixen els valencians que no va a dedicar “ ni un segon al bus ateu”. L’alcaldessa va voler anar més enllà, i acabà afirmant que “quant millor faria aquests diners donant menjar a la gent que està a l’atur, destinat a obres socials i a la gent que està passant-ho malament “ .
És veritat que hi ha molta gent que ho està passant malament, producte d’aquest sistema capitalista que ara volen refundar, però és una autèntica vergonya que Rita vulga utilitzar aquest argument per desqualificar la iniciativa d’Avall. L’ajuntament de València s’ha gastat , i continua gastant-se, milers i milers d’euros de l’erari públic en obres faraòniques i fastos desproporcionats. Per què no ha dedicat aquests diners a obres socials i a la gent necessitada? Com és possible que tota una alcaldessa tinga la gosadia de titllar de disbarat i provocació aquesta campanya, quan ella va portar a València l’any 2006 el Papa amb tota l’ostentació i luxes imaginables. És a dir, que segons ella posar una publicitat uns quant dies en els autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) , dubtant de l’existència de Déu és una “provocació” a les persones creients, però desplaçar el Sant Pare amb el seu papamòbil pels carrer del Cap i Casal, guarnir tota la ciutat amb simbologia cristiana, celebrar no sé quantes misses i aplegar dotzenes de cardenals, bisbes, canonges, capellans… per celebrar el V Encontre Mundial de les Famílies, tot plegat, això no és cap provocació per a les persones no creients. Quants diners públics es va gastar l’ajuntament de València i el Consell en els fastos al voltant de l’esmentat Encontre Mundial de les Famílies? No ho sabrem mai. Ara, Rita, per un pocs milers d’euros que unes persones, i d’una manera desinteressada, han aportat a l’associació Avall, diu que millor invertir-los en obres socials, quina barra!!.
A hores d’ara l’alcaldessa de València encara no havia donat l’autorització perquè els autobusos de la línia 1 i 71 de l’EMT inserisquen aquesta publicitat. Seria molt lamentable que València, una vegada més, agafara la torxa de la intolerància i en contra de la llibertat d’expressió. Caldrà recordar a Rita Barberà que precisament va ser a València on, ara fa 153 anys i al Crematori de la Inquisició, van penjar i cremar la darrera víctima de la Inquisició a tot Europa, al mestre Ripoll. Tot, marededéusenyor!!, per no portar els seus alumnes a missa.
Ni la senyora alcaldessa, ni cap altra persona creient , no haurien d’ofendre’s perquè uns autobusos publiciten aquest eslògan. Haurien de pensar que, per posar un exemple, la religió cristiana està diàriament, i des de fa més de dos mil anys, publicitant que Déu existeix (misses, casaments, processons, festes…) i no passa absolutament res.
Religions, sectes, o grups religiosos com el que hem esmentat adés que amenaça els no cristians en passar “l’eternitat a l’infern, cremant en un llac de foc”, en podem trobar arreu.És una obssessió de les religions recordar-nos que hi ha un cel i un infern. És així que hi ha gent que viu tota la vida angoixada, pensant més en com viurà una suposada altra vida que disfrutant d’aquesta. Per això, al meu parer, el més interessant d’aquesta campanya és que llança un missatge en possitiu. No sabem si Déu existeix ( tot i que hi ha persones que si que ho creuen, i és molt respectable), per tant no ens preocupem, disfrutem de la vida, no ens angoixem pensant en l’infern. Segurament l’autèntic cel i infern no estan en el més enllà, més aviat els haurem de buscar al nostre voltant. Les religions, en lloc de dedicar tants esforços en turmentar i angoixar les persones amb suposats cels i inferns que ningú ha vist,al meu parer el que haurien de fer és ajudar veritament a aquelles persones que, per diversos motius, aquesta vida és un autèntic infern.
Alcoi, 17 de gener del 2009
