El Parlament de Catalunya ha recollit la veu de una molt bona part del poble català i ha reconegut que aquest poble català és sobirà, també per decidir el seu futur. La institució més important del país ha fet història donant un missatge clar al món: Catalunya és i vol ser.
La declaració de sobirania ha estat referendada pels seus artífexs que l'han pactada, CIU i ERC, amb la complicitat d'ICV-EUiA, més un vot de la CUP, sumant 85 vots, o sigui 2/3 del total de l'hemicicle, i l'abstenció dels altres dos altres membres de la CUP, i de la de 5 membres del PSC, amb la definició “subjecte polític i jurídic sobirà”. Des d'aquest mateix moment ha de quedar clar que tota la resta de partits i parlamentaris queden al marge, totalment enfrontats, de la voluntat majoritària que ha demostrat estar a favor del dret a decidir. A més, cal deixar escrit que, a part d'altres “numerets” als que ja ens tenen acostumats els membres de dos partits concrets que creuen que la democràcia és no tocar ni qüestionar res perquè tot el que ha de ser ja esta escrit i és l'únic que s'ha d'obeir, els representants del PP, en ple, han abandonat la Cambra mentre la Presidenta anunciava els resultats de la votació.
Els molts que vivint a Catalunya no es senten res més que espanyols i la democràcia radica en no discordar amb la majoria d'España, perquè aquesta és la única veritat i realitat legal, han de començar a entendre que ningú no evitarà ni prohibirà el poder seguir observant aquesta màxima però que ara també n'hi ha molts, ja més que ells, que pensen i senten una altra veritat, també legal, que és majoria al Parlament de Catalunya.
Cal obrir la porta perquè el poble, si ho creu convenient, es pugui expressar, i posar els estris i caminadors necessaris per fer-ho possible. Sense cap por i donant la veu a la gent, i el quedar-se sense tocar res ha de ser pel convenciment de que es millor així… Però, tan posar les eines que calguin, com proposar acords, ho ha de fer qui te el poder i això, malauradament, hem vist, i estem veient, que no és en les intencions, ni en el tarannà d'un govern espanyol que, ni governant les esquerres, i molt menys fent-ho les dretes -i amb majoria absoluta- només sap argumentar uniformitat i centralisme, interpretant a la seva manera una Constitución Española ja fora de tota realitat territorial i que només nàixer ja va ser alterat el seu sentit amb el “café para todos” per no reconèixer les Comunitats històriques.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
