- Publicitat -
Publicat a http://mpncat.blogspot.com/
Avui és primer de maig. Una data especialment significativa pels que creiem que una societat més justa és possible. Potser qui hagi entrat al meu blog pensi que la qüestió nacional és un eix de reflexió que n’exclou d’altres. Greu error. Entendre un país sense gent és una entel·lèquia. Un país, una nació és la gent, les persones… i per tant el conjunt de generacions que una rere l’altra han creat un model de societat.
Avui és primer de maig. Una data especialment significativa pels que creiem que una societat més justa és possible. Potser qui hagi entrat al meu blog pensi que la qüestió nacional és un eix de reflexió que n’exclou d’altres. Greu error. Entendre un país sense gent és una entel·lèquia. Un país, una nació és la gent, les persones… i per tant el conjunt de generacions que una rere l’altra han creat un model de societat.
Sovint, perquè la història és un company de viatge incòmode, ens pensem que estem on estem per una mena d’encanteri. Estem on estem, i gaudim dels “privilegis” que gaudim, gràcies al sofriment i la mort de moltes persones que van viure abans que nosaltres.
Més enllà dels màrtirs de Xicago, o les dones cremades vives que van donar lloc al 8 de març com a efemèride, generacions de treballadors van ser protagonistes de lluites sovint silencioses, i sempre silenciades, que van permetre que a Catalunya gaudíssim d’això que anomenem estat del benestar. No es tracta, en contra del què el govern dels millors ens vol fer creure, d’unes fites assolides en base a la bona fe de no se sap ben bé qui. Van ser assoliments tenaços, fràgils, consolidats en la lluita sorda i constant, que en diria Raimon.
Ara ens vénen amb romanços, amb la voluntat pregona de fer-nos passar bous per bèsties grosses, com si les baixes per malaltia, les vuit hores, les vacances pagades, el dret a una jubilació digna…haguessin nascut com els bolets, per una mena de miracle cíclic. Ara pretenen que les persones retrocedeixin fins a ser, com al segle dinou, només mercaderia.
A Catalunya, on la lluita dels treballadors va instaurar la jornada de vuit hores, després de la vaga de la Canadenca, sabem bé del que se’ns parla quan surt el concepte d’estat del benestar. Morts, presos, represaliats. Si ara, per una crisi provocada pels grans grups financers mundials, hem de renunciar a allò que tant ens va costar aconseguir, i n’acceptem, de renunciar-hi, potser tinguem el govern que ens mereixem.
Publicitat
