Primer CAMÍ CONTRA MENTIDES, objectiu assolit

 
            La primera ruta programada per Jubilats per Mallorca de CAMINS CONTRA MENTIDES ha acabat el 14 d’agost, a Manacor. L’etapa del darrer dia partia de Felanitx, descansava i passava gran part del dia a Son Macià en festes i acabava a la plaça de Ramon Llull, de Manacor. A molts de pobles se celebrava la seva festa major, i si no, l’arribada dels qui caminaven es convertia en una gran festa, assaborida per bona gent del poble i de fora poble. Algú ha dit que els 234 quilòmetres d’aquest primer camí han travessat 34 pobles i llogarets de Mallorca, i a tots sense excepció, s’ha ofert a CAMINS CONTRA MENTIDES una acollida excel·lent.
 
            Com vos podeu imaginar, a uns pobles s’ha mobilitzat més gent que a uns altres, i això ha fet pensar a les persones que caminaven que en aquell poble se’ls havia tingut més en compte, se’ls havia fet més cas, però també eren conscients que en temps de vacances, la primera quinzena d’agost, hi havia molts habitants del poble que eren a vorera de mar, però a tots, han estat molt ben rebuts. En aquest escrit no nomenaré cap poble, ni cap persona que ha ajudat, perquè no vull ofendre la resta, però a tots aquells que han fet un esforç perquè CAMINS CONTRA MENTIDES fos un èxit, els vull retre el meu petit homenatge, els vull fer arribar el meu agraïment. No he caminat, no he anat a cap poble de pas, d’estada o de destí de cada dia, però he seguit la marxa des de la meva talaia telefònica i informàtica i he procurat també aportar el meu granet d’arena, com tants d’altres, perquè aquest primer camí arribàs al seu destí final, a Manacor, on segurament el president de Jubilats per Mallorca, Maties Oliver, i els qui més han caminat, Tomeu Amengual i Jaume Bonet, n’hauran fet un balanç final.
 
            Uns quants centenars de persones han sabut què era caminar sota un bater de sol que no tenia consol. Encara que sempre que han pogut, han caminat les primeres hores del matí i les darreres de l’horabaixa, sempre de dia, han sabut què era suar la camisa que duien posada. Les fotografies no han mentit. Moltes persones han caminat un dia o d’un poble a un altre i marcant les possibles dreceres o camins sense trànsit automobilístic. Tots i totes han caminat i han suat fins a l’extenuació. Dues persones s’han mantingudes dels del primer dia quan n’havien començats quatre. Una de les dues ha tingut molts problemes de bòfegues als peus, que li han suposat un gran sacrifici. Tot perquè el Govern del PP i els 34 renegats i renegades reflexionassin i tornassin posar la llengua catalana a l’altura que altres persones del PP l’havien col·locada aquests darrers trenta anys. S’ha pogut escoltar l’explicació dels caminadors quan han arribat a algun poble, en què es notava que no podien trencar alè. S’ha vist en Jaume Bonet amb el cos, amb les cames, les cuixes i les anques empotrades al terra i l’esquena a un coll de cisterna o pou. Era la viva imatge d’una persona esgotada, però que encara li quedaven forces per adreçar-se a la gernació de gent que havia acudit a rebre’ls i a escoltar-los. Jubilats per Mallorca tenia una espècie de lema que no s’ha pogut complir del tot, i era que no es volien a la caminada ni polítics ni banderes. Tampoc no s’han oposat a allò que hagués suposat un menyspreu i una manca d’educació. No han tingut cap inconvenient a saludar els batles que els han volgut rebre, fossin del partit que fossin i ha aparegut alguna quadribarrada, alguna estelada, i alguna del castellet al llarg del camí.
 
            Cada dia hi ha hagut una persona, majoritàriament pertanyent a Jubilats per Mallorca, que ha donat suport als caminadors, amb un cotxe, on es portaven les motxilles amb les mudes imprescindibles, per canviar-se de roba, i melons, síndries, melicotons i prunes, fruita que havia de convertir-se en aliment durant el dia i que havia de servir per a recuperar les forces que havia perdut el cos. Els vespres, després de la benvinguda, de les xeremies i de les batucades, de la repartició d’explicacions en folis escrits i amb la paraula, esperaven alguna posada per sopar i passar la nit. Inesperadament, es pot dir que han trobat taula parada quasi per tot on han anat, el trempó i el pamboli i altres viandes han fet recuperar l’energia perduda a les persones que havien caminat. Després amb el sac de dormir o amb un bon llit cedit per alguna persona que n’hi sobraven, han pogut romandre i descansar.  
 
            Han repartit papers a tothom que n’ha volgut, alguns els han dipositat en alguna bústia, i al principi, quan varen tenir més temps, a causa de la programació del dia, varen repartir papers i els varen dipositar al netejaparabrises dels cotxes. Sempre que la gent els ha volgut escoltar han explicat el mal que fa el Govern actual a la llengua catalana, pròpia i oficial de les Illes Balears, eliminant que sigui requisit per a accedir a l’Administració; el perjudici que causen a Mallorca, tornant a posar en marxa urbanitzacions i construccions en zones i terrenys que abans estaven protegits; el greuge que provoquen al poble retallant drets socials que havien costat molt adquirir, sense voler anar cercar els doblers allà on n’hi ha, perquè n’hi ha que en tenen molts. Tots ho sabem. També se’ls ha explicat que la crisi pot haver estat provocada i que no interessa que s’acabi, perquè encara volen seguir retallant més drets, és a dir, volen seguir retallant els sous dels qui tenen feina, dels jubilats, volen retallar els drets de les persones que tenen diferents graus de dependència, volen que ens empobrim, per això ens diuen que havíem viscut amb un nivell de vida que no ens corresponia. Tot són mentides. Els banquers, els especuladors, els capitalistes, els urbanitzadors, els grans constructors… aquests són els que han creat la bombolla,després d’inflar-se d’adquirir riquesa. Cadascú ha viscut com ha pogut i com l’han deixat viure. El que és segur és que aquest Govern ni fa passes cap a l’eliminació de la crisi ni crea llocs de treball. L’únic que passa és que els governants no la noten, la crisi.
 
Aquestes i altres veritats han arribat al poble gràcies a CAMINS CONTRA MENTIDES, que pensa continuar fins que hagi visitat tots els pobles i llogarets de Mallorca, tots els barris de Palma. Ara toca descansar, reflexionar, observar els governants si tenen en compte per res el poble que pensa, i planificar una altra de les tres rutes que manquen.