Primàries a Barcelona

He de dir, perquè no hi hagi cap malentès, que  l’Alfred Bosch em sembla un bon candidat, i que la feina que fa a Madrid ens omple d’orgull a tots. També he de dir que m’he llegit gairebé tota la seva obra de ficció, com li vaig poder comentar personalment fa uns dies. Per tant, no es tracta de menystenir, en cap cas, la vàlua de l’Alfred.
Però també cal dir, que, per a mi, no és el millor candidat dels dos. Encara és possible una entesa de les dues candidatures, i  pot ser no seria una mala solució. Però en fer una tria, en escollir una o altra persona per dirigir una ciutat, he sospesat pros i contres i  he de manifestar  públicament el meu suport a l’Oriol Amorós.
Vaig poder mantenir-hi  una conversa llarga davant un cafè, i hi  vam parlar una mica de tot: els sistema de transport, el lloguer social i la necessitat d’un bon parc d’habitatges municipals, la immigració, la ciutat sostenible, l’extensió de Barcelona  mitjançant  la col·laboració amb les ciutats del cinturó, la capitalitat entesa com un fet polític natural més que no com un procés de monumentalització artificial de la ciutat… i vam palesar una idea similar de la Barcelona que volem, neta, social, justa, bolcada cap als més necessitats, i amb la voluntat d’integrar els nouvinguts, des del respecte a la diferència, dins un marc republicà i d’esquerres. Una ciutat per als barcelonins, per a les persones, que no precisa de cercar el cosmopolitisme,  perquè ja fa segles que n’és, de cosmopolita.
Certament hi ha molts serrells que acabar de perfilar, com no pot ser altrament.  Un cop assolits els avals necessaris, hi ha la tasca de posar negre sobre blanc el pla d’actuacions que es proposa a la nostra militància, per després oferir-lo als nostres conciutadans. Feina a fer, esperant el suport de la ciutat per implementar-la barri a barri, carrer a carrer. I si alguna cosa té l’Oriol, és el coneixement de la ciutat, pam a pam, i la voluntat d’aprofundir aquest coneixement.
Però els he de confessar un motiu final.
Jo vaig viure uns anys a una habitació d’una pensió del carrer Riereta;  vaig créixer a Bellvitge; vaig fer la carrera i el doctorat treballant, traient el temps de la son. Per això, vull un candidat proper, d’origen humils, normal. Perquè només així  podem sentir propera la ciutadania, perquè ells són nosaltres, amb un  altre paper, diferent, però imprescindible.