La Plana major dels partits conservadors europeus ha vingut a Madrid a donar suport a Rajoy. Si més no, de cara a la galeria. La Santa Aliança sempre ha tingut un sentiment de protectorat sobre l’Espanya incorregible en els seus vicis endèmics. El nivell d’indigència intel·lectual de les seves elits ja convé a l’Europa del poder. Així sempre tenen una àrea clientelar captiva, de reserva de mà d’obra i alhora, una zona tampó de seguretat mediterrània, encara que sigui fent la vista grossa a una democràcia de molt baixa qualitat./
Merkel i els seus correligionaris sempre fan la vista grossa davant d’Espanya. És un malalt massa gran. La Comissió Europea no ha pogut amagar però el seu enuig davant el previsible incompliment de l’objectiu del dèficit per a 2015 i 2016. Rajoy ha ignorat l’advertiment de Brussel·les. El desfasament que es situa a l’entorn dels 10.000 m€ són pocs més dels que l’executiu de Rajoy ha autoritzat al ministre Morenés vinculat a la indústria militar a saltar-se pels aires. Ara la conseqüència quan es vulguin fer quadrar els números ja la coneixem. Política de terra cremada a Catalunya, València i Balears. I continuïtat a les polítiques privatitzadores./
La Comissió ja està mosca dels anys anteriors, quan el 2012 Rajoy pactà un forat del 6,3%, que acabà essent del 10,6%. El 2013 Rajoy pactà el 6,5%, i es quedà en el 7,1%. 2014 ha estat l’únic any on han quadrat les promeses amb la realitat./ Encara que Espanya és dels pocs Estats que està creixent, només ho ha fet a través de l’austeritat i de l’exportació. Sense millorar en productivitat interna no hi ha sortida. del sector exterior, por lo que hay un claro riesgo de incumplimiento de déficit si no apostamos por crecer con la productividad interna./
Orientar als ajuntaments i a les Comunitats Autònomes a pujar o a crear impostos és una fal·làcia. Primer perquè sistemàticament el Govern de Madrid recórre qualsevol inciativa que doni lés autogovern financers alws ens subestatals. Segon perquè qusi no hi ha marge en un Estat on la major part del singressos se’n van a l’Estat central, mntre les despeses socials s’han centrifugat a autonomies i ajuntaments. /
El deute públic va tornar a pujar a l’agost fis el 97,4% del PIB. En aquest sentit el 2016 caldrà pagar 33.490 milions d’euros d’interessos ; això serà la tercera major partida dels PGE. Una partida superior a les destinades a desocupació, sanitat o educació. Brussel·les un cop més des de lluny continua recomanant retalaldes i més refromes laborals, però Brussel·les coalició d’Estats no se li acut reclamar la refundació de l’Estat de cap a peus. Perquè és el que falla ./
Mentrestant però els grans bancs, l’oligarquia i la troica com a creditors els interessa mantenir la narració de color de rosa. Qui vol saber però sap què és Espanya : /
1. Creixement massiu en Pobresa. La desigualtat i la pobresa han arribat a nivells sense precedents. Un de cada quatre treballadors espanyols és pobre, segons un estudi de l'Organització Internacional del Treball. El nombre de persones que guanyen menys de 60% del salari mitjà va augmentar en quatre punts percentuals entre 2000 i 2014, del 18% al 22,2%. /
2. la Població es desactiva i s’instal·la la precarietat. La desocupació pot haver caigut en els últims quatre anys a partir de 26,5% a 22%, però la població activa està disminuint a un ritme molt més ràpid que el creixement en la creació d'ocupació, assenyala Càritas. El percentatge de treball a temps parcial a Espanya va créixer de 12% el 2008 al 17,4% en el quart trimestre de 2014. /
3. UN país sense joves. La majoria dels nous llocs de treball creats no són per als joves. La majoria de les empreses que estan contractant prefereixen contractar treballadors amb àmplia experiència. Segons l'OCDE, el salari mitjà mensual dels joves treballadors espanyols es va reduir de 1.210 euros el 2008 a 890 euros el 2013 – una caiguda de 35% en termes reals.
4. Una dècada per llançar i amb mals fonaments. El nivell real de la producció registrada el 2014, després de l'anomenada “recuperació” era encara un 5% per sota del nivell registrat l'any 2008. La formació bruta de capital, com a proporció del PIB, s'ha reduït 14 punts percentuals des de l'any 2007; els fons per a la investigació, desenvolupament i innovació es van reduir de 321,90 € per habitant el 2009 a 279,30 € en 2013./
La Santa Aliança reunida a Madrid potser haurà servit per a què Rajoy torni a guanyar les eleccions. Vés a saber si no és un regal enverinat per tal que Espanya s’enfonsi definitivament./
PUBLICAT A ECONOMIA DIGITAL
