President i consellera contra la comunitat educativa

            Assabentar-te amb els mitjans de comunicació de la relació tant de la consellera com del president amb els membres de la comunitat educativa, fa que hagis d’estar contínuament amb els cabells drets, si en tens. Una vegada et poses a reflexionar sobre els fets, fa que sentis una gran vergonya per tenir uns governants tan inútils i tan mentiders. A continuació, una gran indignació t’inunda tot el cos quan veus o sents que aquests comportaments de tan alts mandataris no es distingeixen de discussions sense to ni so al mig del carrer o dins qualsevol bar, quan el que pretén la comunitat educativa és millorar l’educació dels infants de tot un poble. L’única diferència és que en el Parlament, tant el president com la consellera, reben aplaudiments per part d’un grup de persones, que més semblen teresetes que diputats que tenen com a funció regular, legislar i controlar el Govern perquè la convivència del poble, de tot el poble, no només dels seus votants, millori.
 
            Que un representant de l’assemblea de docents hagi d’haver de presentar-se per sorpresa davant el president per demanar-li per què no vol rebre els docents, ja és molt inaudit, però que aquest contesti que el que li interessa és que a l’escola s’aprengui el castellà, és totalment impensable. Quan el docent li replica, com ho faria qualsevol ensenyant de les Illes Balears, que el castellà s’aprèn perfectament a l’escola, el president té la barra de convertir l’anècdota en categoria i contestar-li que un pare li va dir que havia canviat el nin d’escola perquè no aprenia el castellà.  MENTIDA, senyor president, MENTIDA! Vostè va rebre la visita d’un pare que odiava el català i que va fer el que va voler (canviar de centre) per desprestigiar  la llengua catalana, però això no és el que passa a l’escola i el PP no pot legislar per a tot el poble segons els desitjos d’una persona o d’unes quantes. Si calcula que s’han reunit amb els docents 70 vegades, es deu referir a 70 visites individuals o de grupuscles, alguns que no tenen res a veure amb l’educació. Se m’ocorre que si no ha acceptat el que li demana una persona que fa vaga de fam, perquè vol que vostè dialogui amb els docents, no deu ser perquè n’ha escoltada una altra que va publicar un article al diari El Mundo, i assegurava que s’alegraria si aquesta persona es moria de fam?
 
            Vostè escolta el que li diu una persona? Doncs escolti: el qui escriu ha dedicat 45 anys de la seva vida a la docència, 12 d’aquests anys al col·legi de Montesión, allà on va estudiar Gabriel Cañellas i tants dels seus, ensenyant entre altres assignatures, castellà, i més de 30, a escoles i instituts públics ensenyant el català i en català, ah, i sense immersió lingüística, escoles que feien ensenyament en català, i instituts que feien ensenyament en català i en castellà. Tant en uns llocs com en els altres, sempre l’alumnat va aprendre més castellà que català. De tant en tant sorgia algun pare d’aquells que no volen permetre que a les reunions de pares es parli en català, pares d’aquests que els hauria agradat informar-lo a vostè de fets horribles. Ara, jubilat, he complementat l’escola d’educació infantil d’un nét de 5 anys i li he ajudat a aprendre a llegir, amb un mètode totalment en català. A l’escola també fa ensenyament en català. El nét comença a llegir. Sap que primer llegeix la paraula en castellà i després adapta els sons al català? Exactament el que ha passat  a l’escola en general. Si aprenen a llegir en català (que té 8 sons vocàlics, per exemple), n’aprenen en les dues llengües, i si només aprenen a llegir en castellà (que només té 5 sons vocàlics) no n’aprenen en català. Ho sabia, això, vostè? Segur que no ho sap ni sé si ho vol saber, ni si li interessa. Però vostè i el seu partit legislen contra el sentit comú i contra el desenvolupament normal de l’aprenentatge. Com no han de voler dialogar amb vostès els docents? No poden permetre que uns polítics com vostès destrossin l’escola.
 
            Que representants sindicals o del comitè de vaga hagin d’haver de venir al Parlament per demanar diàleg i hagin d’escoltar la consellera dient que no té interlocutors, que són com una paret de frontó que reboten tot quan se’ls diu, és una autèntica vergonya. Vostè , consellera, sap el que diu? Vostè no s’ha reunit amb els docents des d’uns mesos abans d’acabar el 2013. La paret de frontó defineix el comportament de la Conselleria, és vostè i els directors generals corresponents que no volen raonar, ni rallar, ni xerrar, ni parlar. Els docents no imposen res, tenen l’experiència de l’ensenyament dels darrers 35 anys, com la tenc jo mateix, però també es podria escoltar la UIB, la inspecció i qualsevol persona entesa en qüestions d’aprenentatge i que no té el seu sou hipotecat al seu servei, que són els únics que els poden donar la raó. Anar centre per centre a reunir-se amb els equips directius per evitar dialogar amb els representants dels docents és un comportament indigne. Quan una persona és incapaç de sentir-se responsable segons el càrrec que ocupa, hauria de saber què és que li correspon fer. Vostè sap que no hi entén en qüestions d’educació. Deixi, per tant, que siguin els entesos, els especialistes, els pedagogs, els qui tenen experiència que tenguin la darrera paraula. Tant vostè com el president, encara tenen temps a rectificar el seu comportament. També els correspon governar pel bé dels entesos en qüestions educatives i pel bé de tota la comunitat educativa, que són un subconjunt molt important de tota la societat.