President de Catalunya o no?

Aquests dies, entre moltes altres, dues notícies em criden especialment la atenció: la “no condicionalitat política” del rescat que ha demanat la Generalitat de Catalunya i  la no assistència del President Mas a la manifestació  del dia 11 de setembre. Sobre la primera, poca cosa a dir. Acceptar que hi haurà una vigilància dels pressupostos de la Generalitat és reconèixer una intervenció política, doncs, que és, en resum la política? Donar als recursos públics una destinació o una altra. Més enllà de les reflexions profundes, o no, fer política consisteix en prioritzar  els hospitals sobre les armes, l’assistència sobre la caritat privada, o  els impostos directes sobre els indirectes, per exemple. O fer tot el contrari. És a dir, qualsevol intervenció sobre els comptes d’un país porta incorporada, inevitablement, una intervenció política. I si volen, en parlem en un altre moment.
Sobre la no assistència de Mas a la manifestació de la Diada, dir que, en sí, no és criticable. És lliure d’anar allà on vulgui i de determinar si la seva presència pot ser, en qualques casos,  fer costat a una part del país enfront l’altra. No és, de ben segur, la meva opinió, però es podria arribar a entendre.
El que realment resulta difícil d’entendre  és tota la gesticulació amb la qual  vesteix  la decisió. A veure si sóc capaç d’explicar el  meu desconcert.
Afirma Artur Mas  que, com a president de la Generalitat de Catalunya ha de presidir els actes institucionals. Doncs només faltaria. ¿O potser havia pensat que els actes institucionals els presidís la delegada del Govern d’un estat que, finalment, ha estat el responsable del nostre anorreament nacional durant tres segles? O sigui que,per aquí, bé.
Al mateix temps, com deia, manifesta que, com a president de la Generalitat no pot ser-hi a la manifestació de la Diada. I repeteixo, tot i no compartir  el seu raonament, el podria arribar a entendre. El que ja em costa més d’acceptar és que, alhora, demani que tothom hi vagi. Per què? Perquè la tropa li faci de claca en vistes a la seva negociació del pacte fiscal a Madrid el dia 20 de setembre. I el que aquest plantejament em sembla és, per ser educat, poc ètic. Seria allò de llançar la pedra i amagar la mà, o fer com els generals que envien les tropes al combat  mentre ells es queden a palau coquetejant amb les cortesanes.
El President de Catalunya ha de estar on creu que ha d’estar. Si considera inconvenient la manifestació del dia 11, no ha de cridar a la seva assistència i si la considera la veu d’un poble que no vol romandre més temps humiliat i empobrit, ha de ser-hi. Carn o peix, Molt Honorable President. Altrament semblaria que està buscant l’excusa per, un cop a Madrid  desmarcar-se dels “radicals” i els “eixelebrats”.