És una llàstima però l'alienació ha aconseguit que la majoria de persones reaccionin amb prepotència davant els èxits obtinguts. Aquest és el cas de les victòries entre equips rivals, o entre seleccions pertanyents a diferents estats com ocorre en qualsevol campionat de futbol. Aquest pensament prepotent és un dels causants dels enfrontaments abans de la celebració d'un partit i mentre aquest es duu a terme. Només incloc en la prepotència els insults o els enfrontaments físics. L'animació en alta veu o l'exhibició pacífica de colors i de banderes és ben correcta i segurament necessària. Així no es pot entendre com la UEFA, que no ha fet massa coses davant els greus aldarulls d'abans i durant algun partit, multi el Barça, perquè la seva afició va exhibir d'una manera pacífica banderes estelades, amb 150.000 euros. No tenen ni idea del que és la justícia ni la llibertat d'expressió.
A l'article Estultícia, raciocini, xarxes socials i estelades vaig escriure que “…quan arribàs el 26 de juny aniria a votar, i votaria el partit i els polítics que jo cregués que eren més honrats, els més sincers, els menys prepotents, els que cregués que defensarien els dèbils, els necessitats, els que intentarien repartir el pastís, la riquesa, de la millor manera possible, procurant que els que tenen els trossos més petits o no en tenen, que els poguessin augmentar o tenir-ne, els que defensassin l'honorabilitat de les persones i els trets principals que les caracteritzen, els que respectassin i defensassin la llengua i la cultura de les persones a cada territori tot tenint en compte la seva història, els que defensassin la democràcia per damunt de les lleis injustes, els que estiguessin disposats a convertir els consumidors en ciutadans, els que defensassin verament els drets humans. La resta, les falses promeses, la defensa dels súbdits i de la submissió a llengües dominants, aquests no obtindrien el meu vot.” Conseqüent amb les idees que vaig expressar, vaig acudir a votar i em vaig decantar per l'incipient partit Sobirania per a les Illes. Aquest partit va obtenir uns quants milers de vots, quan eren centenars de milers els votants. Vaig acceptar els resultats i vaig pensar que hi havia molta feina a fer perquè la gent conegués els avantatges de tenir sobirania, quan duus molts d'anys d'espoli. Sé que la gent ho arribarà a saber i algun dia voldrà deixar d'estar sotmesa (aquesta és la meva opinió sense cap tipus de prepotència, ans al contrari). El partit i els seus representants que es presentaven a les eleccions han encaixat els resultats amb total normalitat i es disposen a continuar la feina, perquè el poble de les Illes Balears pugui estar un dia en millors mans. Segur que MES també reconeixerà algun dia que PODEMOS no és un partit sobiranista. Sempre havia cregut que MES ho era.
Pens que molta gent desconeix l'existència de SI, i dels seus objectius, com avui que he parlat amb una persona que vivia a l'estranger, i que m'havia de solucionar un problema de l'ordinador, que quan ha entrat al meu, per fer la seva feina s'ha estranyat de la llengua en què apareixien les ordres i li he explicat que estaven en català, i s'ha interessat per la llengua. Ha solucionat el problema del meu ordinador i ha après i conegut l'existència d'una llengua que l'Estat espanyol sempre ha amagat. També el poble de les Illes Balears aprendrà un dia què significa tenir sobirania en lloc de sotmetiment.
Malauradament, el partit que ha guanyat les eleccions i els que han obtingut més vots han reaccionat amb prepotència, ho han fet els seus dirigents, els mitjans de comunicació que van de la seva mà, els votants, i els que es mobilitzen i surten a les places o davant els domicilis dels partits, que no només coregen consignes a favor del seu partit guanyador, sinó que voldrien esclafar i enfonsar els partits contraris. És quan fan ús d'una sobreria que els fa perdre el món de vista. Sembla que la prepotència esborra la satisfacció d'haver estat guanyadors. No volen saber que això es calma amb una derrota, com s'han anat calmant les aficions de les seleccions de futbol que eren eliminades del campionat europeu.
Nosaltres, els que hem aconseguit esser capaços de no votar els partits i les persones corruptes, els que hem vençut l'alienació de pensar que hi ha partits que ens ho podrien prendre tot, els que coneixem les tàctiques del poder i del capital, sabem que la resistència haurà de ser llarga, que haurem de tenir una gran capacitat d'aguant i actuar sense insultar ningú, sense voler dominar, sense trepitjar, sense voler fer desaparèixer, sinó que utilitzarem la capacitat de convenciment, recorrerem a l'ús del raciocini. Nosaltres enfront de la prepotència oposarem la resiliència.
