L’article ”Paraules Ferides”, signat per Miquel Martí, que fa referència a la critica feta per el Sr. Joan Martí sobre els coneixements lingüístics, i la seva posterior rectificació, em fa entrar en un terreny en que només hi tinc per perdre , però tot i així , vull donar la meva opinió , perquè soc dels que segons el Sr. Miquel Martí, no tinc dret a donar a conèixer el que penso , perquè soc conscient de que amb setanta-dos anys, soc un analfabet, que el franquisme va crear , al no permetre l’ensenyament en català , tot i que amb molt de ressentiment, tinc d’agrair que m’ensenyes el castellà , perquè parlar català ,ja ho feia a casa i al carrer, i tinc que dir que lamento que no pogués aprendre mes llengües .
Quan es vol que imperi la radicalitat, es voler anar en contra dels drets d’aquells que per quelcom circumstancia no estan al mateix nivell o grup intel·lectual , o econòmic, i això es lo que es reflecteix en aquest article, i que el Nou Govern d’Entesa de La Generalitat de Catalunya , ho tindria de tenir molt i molt en compta.
Ser un excel·lent coneixedor de la llengua , sigui quina sigui, dintre del periodisme, no vol dir ser millor periodista, però si que moltes vegades vol dir ser millor intolerant, com es el cas dels que critiquen el nivell de català del Sr. Montilla , President de la Generalitat de Catalunya; a mi el que em preocupa i m’interessa es com pensa el Sr. Montilla , el Sr. Joan Martí ; el periodista , perquè amb la seva intolerància , es partícip de les subvencions que reben els editorials , per mantenir al seu servei personatges discriminants ; i el Sr. Montilla , perquè com administrador d’una part dels meus impostos, te la obligació de vetllar perquè jo també en surti beneficiat , perquè els 17.672.664€ que El Punt, i 1,414.716€ Diari de Girona, han rebut en concepte de subvencions , crec que a mi i a tots els ciutadans , ens requereix mes dret a l’hora de voler publicar les nostres opinions, cosa que en aquests moments es mol lluny de ser així, tot i que un exemplar de qualsevol diari costa 1,010€ en dies feiners , i 2,020€ els festius .
De totes maneres , mentre els diaris siguin subvencionats , i el ciutadà tingui de pagar per la compra d’aquest mitja , vol dir que la llibertat d’expressió i de l’informacio, esta sota control del que mes paga , i que es publica o no, allò per lo qual s’ha pagat; algú pot pensar que jo m’estic inventant aquesta reflexió , i no es així , sinó que es fruit d’un l’article de Presencia portat a terme per Xavier Cortadellas , entrevistant a Miquel Sallares, en el qual surt a la llum , que l’últim govern de Convergència , havia donat a “La Vanguardia,”1500 milions de pessetes en un anys a traves de diferents conceptes.
Vull reproduir una frase , que al meu parer , es molt significativa, del Sr. Sallares en aquest mateix article, que diu així:” Un dels errors d’ERC és que volen iniciar un procés d’alliberament nacional sense tenir uns mitjans de comunicació potents”; crec que tenim arguments mes que suficients per pensar de tot i mes.
