Preparen una agressió més contra el català

          
            Una més. No les compten. Tenen aversió a la llengua i a l’escola pública. Se’n foten. Diuen que ho fan, perquè són els grans defensors de la llibertat. I la llibertat implica tenir-ne per escollir en quina llengua volen que aprenguin els infants. Aquesta és la clau. La seva clau. No es cansen de reblar el clau i repetir la cançoneta. No volen que els imposin la llengua, volen escollir-la. Les llengües s’han de fer estimar, no s’han d’imposar. Els haurem de dir que sí, que tenen raó, que s’han convertit en els llibertaris de l’educació. Els pares tenen dret d’escollir la llengua en què han d’estudiar els seus fills. També poden escollir les assignatures que han d’estudiar. A partir d’ara no hauran d’estudiar més aquelles matemàtiques que no els han servit per res a la vida. O aquella geografia que no han visitat. O aquella història que no els importa. O aquell mineral que mai no utilitzaran. O aquella fórmula química que mai no posaran en pràctica. Punt i a part, però continuam.
 
Els pares també tenen dret a escollir l’escola on volen que vagin els seus fills i filles. També podran escollir els i les mestres lliurement. Els professors i les professores tendran llibertat per escollir els i les alumnes als quals volen fer classe. També podran escollir els pares i les mares als quals volen donar explicacions. Per a quantes coses més hem d’emprar la llibertat, senyors i senyores del Partit Popular, partit on no hi cap cap llengua que no sigui l’espanyol? Ara comencen a parlar amb la boca petita de l’anglès, perquè han descobert que és una arma més per a lluitar contra les odioses llengües “regionals”.
 
Ho tenen tot molt calculat. Els vots els han donat carta blanca per a poder destruir la llengua i la cultura catalanes d’aquest país. Primer volen desacreditar la llengua catalana, convertint-la en innecessària, que no sigui requisit, que no sigui obligatori el seu coneixement per a accedir al cos de bombers i bomberes, o al de policies, o al de mestres, o al funcionariat de la Comunitat Autònoma. Una vegada que l’han devaluada, que no es necessita per a poder viure i sobreviure, se’n van a l’escola i es disposen a demanar als pares si volen rebre l’ensenyament en llengua espanyola, aquella que els obrirà totes les portes de l’abundància i de la felicitat (aquella que no ha estat capaç de sostreure de la crisi els seus parlants) o si el volen rebre en llengua catalana, una llengua que no serà necessària ni per agranar els carrers dels pobles ni de les ciutats. Aquesta és la tàctica d’un partit votat per moltes persones, la llengua de les quals és el català. És possible que els ciutadans de les Illes renunciïn a la seva llengua, encegats per la submissió a la qual han estat sotmesos i no la defensin, si és la joia més preuada llegada pels seus avantpassats? No serem capaços de defensar la llengua nostrada dels atacs dels colonitzadors, dels conqueridors o dels seus descendents, com fan els indígenes de moltes nacions llatinoamericanes (molts encara desconeixen l’espanyol, encara que són comptats entre els cents de milions de parlants de la llengua no mare)?
 
Per què s’han entossudit a armar una guerra lingüística, quan només hi havia uns pocs casos de persones disconformes, que odiaven haver d’aprendre una llengua, quan volien que aquest territori fos Espanya i que aquí només es parlàs espanyol? Per què volen ensinistrar moltes persones pacífiques a convertir-se en enemigues del català quan no tenien cap inconvenient a integrar-se en el nostre país? Quina legislació modificaran quan aquests i aquestes alumnes contràries al català no aprovin el Graduat Escolar pel desconeixement de la llengua catalana? Saben que poden provocar un conflicte social de dimensions incalculables? El seny és una qualitat i un tret català que es pot adquirir, fins i tot en temps de crisi.