Explica Enric Marín, expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que “si haguéssim de destil·lar al màxim la definició de la missió de servei públic audiovisual a Catalunya, podríem destacar sintèticament quatre funcions: contribuir a la normalització de l’ús social de la llengua, impulsar la cultura, reforçar els valors cívics i democràtics i potenciar la indústria”. Aquesta cita serveix per evidenciar el rellevant paper que s’ha donat a la CCMA a l’hora d’atribuir-li una missió central en la creació d’un univers simbòlic propi i compartit entre tots els catalans: la Corpo, clau per a la configuració de l’Espai Català de Comunicació. De fet, com bé afirma l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras (2006-2010), “els mitjans de comunicació són la infraestructura i l’esquelet d’una cultura, ja que aquesta no podria garantir la seva supervivència sense una gran indústria cultural”. En aquest sentit, l’èxit de la CCMA a l’hora de forjar i articular l’actual Catalunya del segle XXI no és menor. Ans al contrari, que ha liderat un sector (el de l’audiovisual), que com bé conclou Marín “és la locomotora de les indústries culturals”.
Per tant, apel·lant a les estructures d’estat del president Artur Mas, està clar que la musculació i adaptació de la CCMA pels temps convulsos que vindran no pot deixar-se de banda. Ara bé, al marge de la Corporació, el país disposa d’un altre actiu que, en el moment de la veritat, serà essencial tenir en disposició de jugar un paper complementari –d’igual a igual– a la feina de la Corpo. Aquest actiu són els mitjans de proximitat, municipals o no, que ja des de la Transició política van ser una finestra oberta a la societat civil al marge de les estructures encarcarades de la dictadura. La importància d’aquests es pot quantificar: segons el Llibre Blanc de la Premsa Comarcal i Local (ACPC), la premsa de proximitat supera (agregada) el milió de lectors; pel que fa als gratuïts i digitals agrupats a l’ACPG, aquests tenen 1.650.000 lectors.
No cal dir que, aquí, s’hi han de contemplar les múltiples iniciatives que, des de les pròpies capçaleres s’estan portant a terme per a crear un frame favorable al dret a decidir, per no dir a favor de la independència. Vegis, a tall d’exemple, el lema “Catalunya vol viure en llibertat” que acompanya la secció de política de El Punt Avui o la coberta nadalenca del bisetmanari El 9 Nou, amb un arbre de Nadal en forma d’estelada blanca sobre fons vermell. Davant d’una premsa burgesa que ha retornat al seu hàbitat natural, la premsa de la capital només té el nouvingut Ara que militi en posicions favorables a l’autodeterminació. Per això, prenen especial rellevància els mitjans pensats des del territori, més propers al carrer que aquells que tenen una cosmovisió marcada per la Barcelona oficialista.
En el procés de construcció d’un nou estat, els mitjans de proximitat seran dels primers que prendran el pols a la societat, que presentaran escenaris diversos que requeriran respostes diferents. Una de les possibles anàlisis que es poden fer de la patacada electoral de CiU és no haver radiografiat prou bé la realitat, massa mestissa. També, analitzar periodísticament la realitat assegut al centre de Barcelona pot contribuir a caure en aquesta homogeneïtzació, involuntària però perversa, de la societat del Principat. Els mitjans comarcals són el contrapès de la balança, els que analitzaran les contradiccions internes de les ciutats, els que sabran de primera mà si els veïns tenen ganes de fer un pas més en l’exercici del dret a decidir, o prioritzen la sortida a la crisi.
Tresserras afirma que “una cultura es mesura per dos factors: el contingut que produeix i la capacitat de reinterpretar el què fan els altres i apropiar-s’ho”. Els mitjans de comunicació són la clau d’aquest procés de gestació d’una determinada cosmovisió. Des del més gran al més petit, tots hi participen. L’exercici del dret a decidir es desenvoluparà paral·lelament a la batalla per controlar l’univers simbòlic. I, si els partidaris de l’autodeterminació han de combatre la brunete mediàtica, aquests necessitaran tots els actius culturals, els de Barcelona i els arrelats a la resta del Principat.
Aquest article ha estat publicat avui a El 9 Nou i es va treballar per encàrrec de l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG).
