Preguntem a l’Ateneo de Izquierdas d’Aranjuez: Què fareu, la bona gent d’Espanya

Arran del moment que es viu al Principat, arreu de l’Estat es percep que les parets mestres de l’edifici postfranquista trontollen. Si més no en l’imaginari de la ciutadania. Crisi econòmica i fallida de l’estat del benestar més “cuestión catalana” (com acostumen a dir a Madrid) posen en escac el model nascut en la Transició, que s’havia considerat modèlic.
La dreta s’atrinxera i amenaça amb la recentralització a través del guió que van marcant els aznaristes que comanden la FAES i Rosa Díez en el paper de força avançada.
Davant de la legitimitat catalana nascuda de l’exercici del sufragi (i que no reconeixen) trobareu i topareu –ens diuen- amb la legalitat espanyola, amb la Constitució. “Y ya sabeis lo que pone” –em deia un diputat del PP.
En tot cas, allò que té interès es preguntar-nos què en pensa la gent d’esquerres d’Espanya. Com actuaran? Ahir, convidats per l’Ateneo de Izquierdas d’Aranjuez, vam explicar el que està passant a Catalunya i el que hi esdevindrà si en el proper Parlament existeix una correlació de forces prou favorable a l’exercici al Dret a Decidir. No obstant també vaig preguntar als assistents quina creia seria la posició de la gent d’esquerres espanyola. De fet, quina era la seva, atenent el seu interès –d’aquí l’organització de l’acte- i a la seva posició ideològica. ¿Donar suport al Dret a Decidir dels ciutadans de Catalunya o avalar-ne la repressió, bo i negant el dret a exercir-lo o vés a saber quina altra mesura encara més desaforada?
Com que l’auditori era democràtic, no es negava el Dret a Decidir, la qual cosa no vol dir que entusiasmés. Com que l’auditori no compartia l’opció independentista, lamentava la inviabilitat d’una Espanya federal, tot reconeixent la no existència d’una cultura federalista a l’Estat. Com que l’auditori era esquerrà se’ns qüestionava si tal vegada pagava la pena una república catalana governada per CiU, obviant, tanmateix, que creure que les esquerres catalanes no serem capaces de fer reeixir el nostre ideari republicà i d’esquerres en el marc del futur estat català és tant com negar la potència del nostre ideari progressista i de transformació social (coincident amb el seu) i tenir poca confiança en el poble.
Quedà per respondre si les esquerres espanyoles tenien la voluntat d’aprofitar la conjuntura per qüestionar l’estatu quo espanyol.
En tot cas, el nostre reconeixement i agraïts a l’Ateneo de Izquierdas d’Aranjuez.