Curiós punt de vista el de Carme Figueras, la portaveu adjunt del Grup Socialistes-CpC. En referència als 4.666 + 140 milions d’Euros per a infraestructures aprovat pel govern espanyol diu que es demostra ‘el compromís del Govern central per superar els dèficits històrics de Catalunya’. Aquesta si que és bona. Ara que tallant pernil els socialistes ja fa estona que estan tocant l’os figura que el que és un estricte compliment de la llei s’ha de vendre com alguna mena d’estranya predisposició a les legítimes demandes catalanes. Els famosos 4.806 milions són el resultat de l’aplicació de l’Estatut (Disposició Addicional Tercera) que obliga l’Estat a invertir el 18’72% (aportació de Catalunya al PIB) del pressupost d’infraestructures. Els 4.666 del càlcul anual (el pla ferroviari s’ha reduït en vora dos mil milions i deixarà desateses zones allunyades de Barcelona) més 140 d’obres no executades (2006) i que incomprensiblement cada any s’han quedat a la caixa forta de l’Estat. Aquesta xifra no inclou encara el que correspon a l’any passat (2008) i el dèficit històric malauradament serà molt més difícil d’eliminar perquè parlem de quantitats que l’Estat no es previsible que vulgui afrontar.
És desconcertant que Figueras digui que CiU va reduir la inversió en infraestructures. En tot cas hauria de dir que va ficar peixos més petits al cove. Costa d’imaginar cap partit polític català, fins i tot C’s, tractant de ‘reduir’ el propi pressupost. No te preu amés quan es destapa com a monologuista a la tarima de la Paramount Comedy ficant forçadament el candidat Tremosa en l’acudit. Figueras demostra que en això d’Europa els socialistes continuen sense trobar el to i Anna Terrón desentona.
S’ha d’agrair que gaire bé excepcionalment el govern central compleixi la llei en un tema referent a Catalunya? Es pot parlar de predisposició quan després de dos anys i set mesos, la mare dels ous, el finançament de Catalunya, resta en suspens i es torna a prorrogar unilateralment fins després de les eleccions a Euskadi i Galícia? És predisposició el tema del 0’7% i la desterritorialització dels diners per a les ONGs? O potser els 15 mesos de retard en el trepàs de les rodalies a la Generalitat? O que han de dir de la predisposició per a no transferir els aeroports de Girona i Reus? I el català al Congrés i a Europa? I les beques? I els diners per a fer front a les despeses de la Llei de dependència? I la tercera hora de castellà? I els diners per a les rendes bàsiques d’emancipació per a joves que no arriben? I què pot dir del nyap de la llei de ladesmemòria?
Amb tanta predisposició ens ennuegarem. I amb aquest desplegament de propaganda de botiga d’un Euro no és estrany que la xenòfoba Aguirre trobi arguments delirants per atacar el pobre contribuent net català. On posem la creueta, ara es demanen, com també es demanen a que es dediquen els 25 diputats socialistes a Madrid i si aquests han decidit potser comunicar-se a través de senyes i és per això que fa tant de temps que no els sentim la veu.
