Pouar aigua amb un cistell de vims

 
 
                           Pouar aigua amb un cistell de vims
Nascut el mes de març de l’any 1936, no puc opinar de com es vivia quan encara jo no hi era, però si que recordo com he viscut des de l’any 1941; que vaig començar d’anar a l’escola , (estudi fins 1949), que era obligat parlar al mestre i als companys en castellà, si no volies ser castigat i reprès. El pa blanc m’enlluernava , perquè a casa es menjava pa negre de racionament, jo era el petit de quatre germans, vaig tenir de vestir-me durant molts anys de la roba que deixaven els meus germans, que nomes n’hi havia un que estrenava lo que la mare confeccionava, els vespres i les nits , perquè de dies treballava rentant roba en cases de gent que podia menjar pa blanc , i anava a herbejar als erols de planter de les diferents hortes que hi havia a La Bisbal d’Empordà , que totes han desaparegut , gracies a l’especulació corrupte i responsable de la bombolla immobiliària que a arruïnat al país , però que ha enriquit al capitalisme, amb el vist i plau i la complicitat dels governs de torn.
El meu record , comença quan s’acaba una guerra ”incivil”, i les penúries i les dificultats s’allarguen , però el treball va en augment ; arribant als anys 1950, que varen començar arribar els primers immigrants d’arreu de l’estat,( pricipalment andalusos) cercant millor vida que la que tenien als seus respectius territoris; si parlem de Catalunya, la construcció a la costa va fer estralls , per l’excessiva demanda per part del turisme, que va crear una eufòria contagiosa en el conjunt de la societat , que l’administració va aprofitar per la “millora”, de serveis i comunicacions entre les principals Capitals i Ciutats del país , sempre sota la atent mirada de la dictadura, fins als anys 1975.
Però a partir de la mort del dictador i sota una feble i en certa manera falsa democràcia , es quan s’ha produït el gruix del problema , perquè l’especulació i la corrupció s’ha escampat arreu, fins al punt que la pobresa esta envaint el país, eliminant la “classe “ mitja i fent mes rics als rics, repercutint en l’ensenyament , a la sanitat i a tot el benestar social , que tants anys i tants esforços havia costat als ciutadans.  
Voler aixecar un país amb els mateixos protagonistes, liderant el govern i les administracions que el varen enfonsar, i amb una justícia addicta al regim , es com voler poar aigua amb un cistell de vims; continuar facturant la ma d’obra a 39€ l’hora i el 21% de IVA,(46€-h), es el certificat de defunció del consum, de la producció i de  part dels pocs ciutadans que tenen la sort de treballar, dels que son a l’atur i dels jubilats. ( jo, jubilat, tinc factures, amb aquestes quantitats referides). Retallar serveis i sous , mai serà tan efectiu, com seria retallar beneficis amb seny; ningú amb dos dits de front, i que no pensi com l’Eduardo Zaplana , es pot creure i confiar en els politics d’interessos capitalistes, que la democràcia l’interpreten a toc de majoria parlamentaria.
  Marius Viella         La Bisbal d’Empordà 7-X-2013     T/. 972640762