Per un costat, ens indignem per l’opacitat en el cas Bankia i amb la negativa d’obrir comissió d’investigació per esbrinar la seva realitat i de les caixes que el van formar o, com a molt, s’accepta però sense imputar cap dels seus responsables més directes, la qual cosa ve a dir que tot serà una comèdia, què donarà el seu “share” però que no servirà per a res més que per a indignar-nos una mica més, si pot ser… Si no, al temps.
Paral·lelament, ara també sabem què el nostre Parlament obre una comissió d’investigació per furgar en les nostres d.e.p. caixes i aquí, com que sabem fer les coses millor segurament què se’n traurà l’ aigua clara què hi pugui haver (No tot ha de ser com la vergonya nacional que representa el procés del cas Millet i Montull). Com sempre, som i serem els primers i els millors.
Perfecte, en el segon cas però, si mentre aquí no es demostri el contrari, som Espanya perquè no deixem de ser tant “estupendos” i deixem de fer les coses com les faríem en cas de dependre de nosaltres mateixos i fem les que fa, quan les fa i com les fa, Espanya ?. Realment, les diferències en els sentiments, conseqüència d’una cultura i una llengua pròpies s’estavellen contra el que representa el DNI, i no ens marca cap mena de diferència en relació a un càntabre, a un andalús, a un madrileny o a un canari.
Possiblement si que en certes coses som millors, primordialment en actitud però, per ser millors l’únic que ens està passant és que, en situacions com la que ara ens toca viure, estem rebent per duplicat. L’exemple més clar el podem veure i notar en les retallades en Sanitat i Ensenyament què, des de ja fa més d’un any que ens les vam implantar nosaltres per demostrar que aquí si que som responsables i sabem fer les coses, però ara ve l’Estat i aplicarà les que te que complir com a tal, també a nosaltres, passant olímpicament de que nosaltres ja ho veníem fent i patint.
Dona la impressió de que no cal esforçar-nos tant en fer les coses be perquè, a la fi, dels nostres sacrificis qui se’n beneficia és el propi Estat i a l’hora de repartir les seves bufetades en som els primers en rebre-les.
De veritat què, entre tots, fan que siguem egoistes ja que està ben clar que amb el nostre esforç nosaltres cada dia estem pitjor, amb les restes que podem aprofitar desprès d’absorbir-lo tothom. I, a damunt, ens maltracten i ens titllen de separatistes… Però, com volen que no ho siguem molts i i ens hi sentim tots ?. És que ens ensenyen el camí i ens barren qualsevol altre què hi pugui haver !.
Potser el que cal és deixar de ser millors… Potser ja es hora de deixar de ser sempre els primers en actuar perquè, si tot va be som els darrers en recollir els fruits… millor dit, el rebuig desprès de que els han repartit inclús entre aquells que ni s’han ajupit per a donar l’aigua, però quan les coses no surten be, llavors si que som els primers en rebre’n les conseqüències.
Potser el que cal és obrir els ulls a les evidències que ens diuen que estem en un Estat on uns pocs paguen el que tots els altres gasten sense tenir la consciència de si els seus AVE’s o aeoports podran ser rendibles o, fins i tot, si son realment necessaris.
Publicat al http://www.reusdigital.cat/
