Parlaré de la presentació a Manresa del Camí Ignasià, quan falten deu anys per a la cel.lebració del 500 anniversari de la vinguda de Sant Ignasi a la ciutat procedent de Montserrat i on va inspirar la seva filosofia i la seva acció. El treball elaborat ideat pel professor americà Chris Lowney i el jesuïta català Josep Lluís Iriberri dissenya un traçat de més de 600 km a recórrer a peu o en bicicleta amb un trajecte en gran part coincident amb el Camí de Sant Jaume. Aquesta casualitat fa que es puguin aprofitar infrastructures i sinèrgies ja generades en l’anterior legislatura en la posada en marxa del tram català del Camí que està demostrant un èxit creixent. L’existència al món de uns 5 milions de persones que s’han mogut a l’entorn de centres jesuïtics fan d’aquesta proposta de turisme religiós o si es vol espiritual una bona estratègia per la Catalunya interior. Que va en la bona direcció del turisme sostenible i identitari. No cal importar parcs temàtics. Cal tematitzar amb temes de la pròpia tradició cultural, històrica o religiosa i aquí neix el turisme predominant a Europa que és l’únic que pujarà de forma sostinguda.
De Loiola a Manresa passant per Aranzazu, Saragossa i Montserrat, al turista se li ofereix un viatge en el temps al segle de la modernitat, de la Reforma i la Contrareforma, del Renaixement i del Barroc (amb tot el llegat anterior romànic, mossàrab i gotic). Vist des d’Amèrica, però d’aquí també com va dir la Directora General de Turisme, aquí hi ha producte i hi ha demanda. Ara només falta que l’oferta privada s’ho cregui i les administracions públiques acabin d’invertir en la millora de la interpretació/museïtzació dels recursos materials i immaterials que es troben al llarg del camí. http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/03/posem-nos_positius_29269.php