Quan xiular es converteix en una de les maneres més clares i menys molesta de protestar o de fer palesa la indignació acumulada, crec que es pot començar a pensar en xiular ( si més no moralment) a molts que s’ho mereixen.
Per exemple a la senyora Esperanza Aguirre, bombera piròmana, que per intentar tapar la manipulació dels comptes de la seva Comunitat, va provocar una polèmica innecessària. Com que ella és Comtessa de Murillo amb el títol de Grande de España, va semblar fer una defensa del rei i de la pàtria i va acabar fent el ridícul, amagada a casa seva. Una xiulada comtal.
També es pot xiular amb mota força a tots els que han provocat l’estavellada de Bankia, a tots els que van callar quan havien previst la caiguda i a tots els que volen tapar responsabilitats. Aquesta xiulada es pot fer davant de la presó on ingressin els culpables del “robatori”…si la justícia fa la seva feina. Una xiulada penitenciària.
Una gran xiulada a tots, els de casa i els de fora, que han permès la situació de fallida tècnica de Catalunya. Massa temps amb males companyies i la supèrbia de creure que tot ho fem bé ens han portat a l’actual situació de genuflexió i de dependència davant l’estat. Una xiulada independent.
