Portem una llosa putrefacte a sobre

Mala peça al teler tenim quan a aquestes alçades de la comèdia encara hem de suportar les cabòries dels cagadubtes habituals, les foteses dels somiatruites que esperen una Espanya millor i l’absurditat de la patuleia rondinaire que és incapaç d’assimilar un lladrocini fiscal insofrible amb unes retallades obligades. Fins i tot els ratolinets saben a quin cau no han d’entrar i a quin sí, ells però segueixen donant-se cops de cap a la porta equivocada. Aquests dies és desesperant veure com a Escòcia la cosa ja està encarrilada i el camí està traçat mentre aquí el més calent és a l’aigüera. Sí que és veritat que el procés segueix avançant de mica en mica, ara amb el Consell de la Transició Nacional, ara amb la convicció sobiranista inamovible del principal partit a la oposició conjuntament -creuem els dits- amb la del president Mas, però és llastimós veure, per exemple, com a la federació que governa la Generalitat li comencen a sorti