El passat 17 de maig a la conferència/Jornada sobre Seguretat i Turisme transfronterer, Llançà-Banyuls de la Marenda (per cert una jornada excel.lent) el regidor de turisme de Llançà i primer tinent d’alcalde, Joan Carles Mora, va manifestar que els tres punts bàsics per disposar d’un bon turismo, d’un turiso mínimament coherent i sostenible en una població costanera són : 1 Seguretat. 2 Neteja 3. Informació. Hi estic completament d’acord. Per contra, a Portbou no en compleix ni un, d’aquests autèntics requeriments.
Malauradament, en les condicions actuals -el petit i delicat “paadís portbouenc”- en el municipi de Portbou no és possible fer política partidista ( en el sentit de tenir debat i confrontació d’idees concretes , més o menys clàssiques) ni portar a terme una programa polític mínimament seriós i ambiciós i complir-lo. Ni ,molt menys, poder viure del turisme com gran part dels municipias de la Costa Brava i, en general, del conjunt de la costa catalana . La única solució per a Portbou, per començar a treballar de debò -per tal dintentar complir els tres requisits bàsics- amb la finalitat de configurar un mínim de model turístic -seriós i sostenible- passa necessàriament perquè en les properes eleccions municipals és presentés una única lista independent encapçalada per una dona o un home, seriós, honrat, treballador i preparat; a més de tenir molt en compte, tenir molt clar, que entrar en l’Ajuntament com a màxima autoritat local ha de voler dir defensar els interessos col•lectius de tots els portbouenc , per damunt de qualssevol dels interessos privats –particulars – a voltes molt maquiavèl.lics,.
A banda de tot això, també cal afirmar, “alt i clar”, és jut i necessàri esmentar, que Portbou necessita molta més ajuda i consideració (reequilibri territorial) de les diferernts administracions supramunicipals. Cal tenir molt present que Portbou és el malalt de l'Alt empordà, i l' Alt Empordà és un dels malalts de Catalunya. Tot i això , el municipi de Portbou gaudeix, té, un magnífic, un molt potent, patrimoni natural i una gran diamant en brut, com és a figura del filòsof Walter Benjamin, a banda de tenir una estació del ferrocarril majestuosa (que necessita moltes inversions supramunicipals) i un Port important; i tot plegat dintre d’una zona paradisíaca -la M;ar d0’Amunt/l’Albera Marítima- i molt i molt estratègica,