El municipi de Portbou (a la part més oriental i septentrional de l’Alt Empordà) és un autèntic “petit paradís” pel que fa al seu magnífic paisatge natural i la tranquil•litat absoluta; però un dels punts més negatius que pateix és l’envelliment accelerat de la població; una de les més destacades de les comarques gironines. Segons dades del padró municipal, a 1 de gener de 2015, s’ha passat de 1.214 inscrits a 1.167.
Portbou necessita, més que mai, tenir confiança en si mateix i deixar de pensar en les “glòries” del passat. Els portbouencs hem de tenir clar que podem tirar endavant per les nostres pròpies forces. Que disposen d’unes riqueses naturals, paisatgístiques i arquitectòniques excepcionals. I això, unit al manteniment i la millora del tren convencional (l’estació de Portbou necessita reformes i sobretot, elevar les andanes perquè el màxima nombre possible de persones pugui pujar al tren) i el “diamant en brut” de Walter Benjamin configuren unes potencialitats importants, que ens haurien de permetre -treballant dur tots plegats i amb l’ajuda coordinada de les institucions supramunicipals- sortir, al més aviat possible, de l’atzucac. Portbou, si vol pot, perquè disposa de grans oportunitats de futur. Ara és l’hora d’aprofitar aquesta matèria primera que cal transformar-la en riquesa, benestar i equilibri social i poblacional.
