Porta l’estelada amb orgull, Cesc Fàbregues!

                     La majoria d’espanyols són persones normals, i si són demòcrates i saben què significa esser-ho, també són tolerants i, per tant, no tenen cap inconvenient que gran part dels catalans aspirin a l’autodeterminació i a la independència; tampoc no són colonitzadors ni assumeixen el rol d’invasors; saben que el català és un poble diferent, que ha estat independent i que aspira a tornar-ho a ser i això no els molesta, però n’hi ha també molts que volen els catalans sotmesos i submisos i que aportin la major part de la riquesa que produeixen a unes quantes comunitats de l’Estat espanyol, per a poder viure millor. Aquests no volen ni sentir-ne parlar d’independència catalana, són els vertaders hereus i seguidors del franquisme, els que afusellaven sense contemplacions els sospitosos d’esser progressistes.
 
            La diferència és que avui no se sol afusellar ningú, avui els colonitzadors han d’aparentar que són demòcrates, i, per tant, apareixen fent avalots en llocs tumultuosos, insulten, amenacen i pretenen mantenir l’statu quo, de dominadors que tenen controlats els que ells volen mantenir sotmesos. Però pretenen fer-ho enarborant la Llei, la Constitució, el dret i la llibertat, paraules totes que queden buides de significat quan són usades per aquests subjectes.
 
            Segons he llegit i he vist, el dia que el Barça va guanyar la Supercopa d’Europa, quan feien la celebració de la victòria, el jugador Cesc Fàbregues es va embolcallar amb la quadribarrada estelada, fet que l’honora, ja que Cesc és català i juga a un club que representa la catalanitat arreu del món, que té una importància cabdal en aquests moments, ja que és l’equip més vist del món, pel fet de ser l’equip que millor juga a futbol de tot l’univers. La decepció ha arribat quan he sabut que Cesc Fàbregues s’havia excusat o havia demanat perdó, dient que no sabia que duia l’estelada i que si ho hagués sabut no l’hagués duita, etc. Aquesta demanda de perdó és imperdonable, ja que ell ha de saber que només pel fet de ser català i jugar a l’equip català per excel·lència, quan vagi a certs camps d’Espanya està exposat que li tirin pedres a l’autocar o que l’insultin, com varen fer quan va anar a jugar a Madrid, però que ell és suficientment valent per assumir-ho, com ho fan els altres jugadors catalans, i, per tant, si li ve de gust mostrar la quadribarrada ho ha de fer amb orgull i sense tenir en compte per res els quatre eixelebrats que insulten i amenacen perquè no saben fer res més.
 
            Si vol veure com es comporta un grup d’espanyols d’aquesta casta, vegi que va fer la representació espanyola als Jocs mundials de policies i bombers que se celebren a Nova York quan la representació catalana feia una exhibició castellera i la coronava amb una estelada. Com si fossin vertaderes feres, les persones que formaven la delegació espanyola varen fer onejar banderes espanyoles, mentre xiulaven, escridassaven i cridaven: “¡Fuera, fuera, fuera!”, “¡Soy español, español, español!” i “¡Hijos de puta! ¡Hijos de puta!…”. Això ho podeu escoltar i veure al següent enllaç http://somnoticia.cat/2011/08/29/els-espanyols-insulten-els-catalans-durant-els-jocs-mundials-de-policies-i-bombers-al-crit-dhijos-de-puta/.  
 
            Per tant, és per demés demanar-los perdó. Tenen molt clar que volen Catalunya, però sense catalans, o catalans que no manifestin orgull de ser qui són, ni que mostrin símbols de la seva majoria d’edat ni de tenir pensaments d’emancipació.
            Per tant, Cesc, el gest d’exhibir l’estelada t’honora i el fet de demanar perdó t’humilia. Segur que tornaràs a embolcallar-te amb la quadribarrada estelada i no demanaràs perdó a ningú per haver-ho fet, ja que hi tens tot el dret. Quan ho tornis a fer, porta-la amb orgull!