Por. I més por. Aquest és l’únic argument que han trobat les forces centralistes i unionistes per oposar-se a la independència de Catalunya. Tant és així que, fins i tot tan sols tres dies després de la gran manifestació independentista de l’11s i després de les declaracions —que no deixaven ser d’intencions— del president Mas, a través de mitjans de comunicació de tota mena i índole va aparèixer ja tot el repertori de l’estratègia de la por.
Aquesta estratègia, segons he anat analitzant i observant a través d’un petit estudi en els discursos dels líders unionistes i dels mitjans on s’expressaven, consta bàsicament de cinc àmbits de por més un de pejoratiu o de comparacions degradants. Els cinc àmbits de la por són:
1) Por social i identitària, bàsicament en contra dels drets de qui es sent espanyol —totalment respectable— i de la fractura o divisió social.
2) Por política i legal: advertint de les normes legals vigents —les quals, ràpidament, en una declaració d’independència ja quedarien obsoletes i no vigents— i de les tendències polítiques generals (típic és l’argument que el món tendeix a unir-se i no separar-se).
3) Por en l’escena internacional: amb la predicció estrella de quedar fora de la UE (no corroborada per ella, per cert) i el poc suport que obtindrà l’Estat català (segons els endevins de l’Estat espanyol).
Taula dels arguments apareguts als mitjans de comunicació fins a 5 dies després de l’11s
| Por social i identitària |
| Els catalans faran fora qui es senti espanyol |
| A l’Estat català no es podrà parlar o estudiar en castellà |
| Qui es sent espanyol perdrà la nacionalitat espanyola i el passaport espanyol |
| Els ciutadans amb arrels a Espanya no podran anar mai més al poble |
| La independència dividirà la societat entre els partidaris i els detractors |
| Por política i legal (Crítiques al procediment i la forma) |
| Cal preguntar a la resta d’Espanya i fer el referèndum a tot l’Estat |
| Cal permetre que pobles o províncies de Catalunya es separin si obtenen una majoria del ‘no’ |
| La constitució i les lleis actuals no ho permeten i és un procés il·legal |
| El món tendeix a unir-se i compartir i emancipar-se és anar contra corrent |
| Por en un escenari de política internacional |
| Els catalans quedaran fora de la UE |
| Els països petits fracassaran en un món global |
| Tenir un estat és cosa del segle XIX |
| Cap estat reconeixerà el futur Estat català |
| Por econòmica |
| Els catalans seran més pobres |
| La indústria se n’anirà a Espanya |
| Es produirà un boicot als productes catalans |
| Els mercats no voldran finançar el deute català |
| L’estat català no podrà pagar les pensions i altres prestacions |
| Por de conflicte armat o violència |
| L’exèrcit espanyol atacarà Catalunya |
| Es suspendrà l’autonomia de Catalunya |
| Comparacions i analogies |
| La situació és igual que al 36 |
| A l’antiga Iugoslàvia va haver una matança |
| Els líders catalans es comparen a dictadors i feixistes |
4) Por econòmica: no podia faltar en un escenari com aquest. Evidentment es pregona que els catalans serem més pobres si sortim d’Espanya. Sense comentaris.
5)Por de conflicte o violència: amb l’amenaça d’enviar els tancs o amb la violència política de la suspensió de l’autonomia.
De tots aquests blocs, les idees més reiteratives i més insistents són les que fan referència a quedar fora d’Europa, a ser més pobres i a rebre la visita (pagant peatge?) dels tancs de l’exèrcit espanyol.
El sisè àmbit fa referència, ja ho hem explicat, a les comparacions —generalment poc originals i reeixides— amb altres èpoques, líders o situacions catastròfiques amb la finalitat de vexar la voluntat del poble català i amb la intenció última, també, d’inculcar més por. En aquest bloc hi ha des de la comparació del president Mas amb un feixista, a la comparació de la situació amb el 36 i la provocació de la Guerra Civil espanyola. Total, remoure el bagul dels records per fer aflorar mals moments i una por ja viscuda. Més por.
No hi ha proves ni arguments contundents. Tan sols por. Això demostra que, com a mínim, el moviment que ha iniciat el Govern i el poble català és més visible o més contundent que en etapes anteriors. També n’és prova de què, realment, Espanya no sap dialogar i no sap què fer davant d’una petició d’aquest calat (encara no estic ni seguir que hagi entès plenament les bases i les circumstàncies d’aquesta petició). Només cal comparar amb el cas d’Escòcia dins del marc britànic.
Ara, passem de la fase d’argumentació a la fase de convicció. En poc temps haurem de guanyar nous partidaris del projecte il·lusionant i de futur que és la independència, la construcció d’un nou estat. Per això, crec que és important que tots plegats tinguem en ment el tipus d’arguments i missatges que s’utilitzen en contra de la nostra llibertat i puguem buscar dades clares i objectives que desacreditin les afirmacions llençades. Calen arguments directes i clars, arguments que pugui entendre qualsevol ciutadà, fins i tot, qui no té una formació especialitzada. Cal comunicar-los de forma elegant i amable, per descomptat. Ens toca a nosaltres.
