És part essencial de la condició humana tenir una aprensió envers allò que desconeixem, o ens altera inesperadament el curs de la nostra rutina diària. Així per exemple, recordo que fa anys, hi havia molta gent que tenia por de l’efecte negatiu en el turisme i el comerç d’una població concreta, si es construia una carretera de circumval·lació que evités el centre de la vila. El mateix fenomen es va repetir, anys més tard, quan els nostres pobles i ciutats van començar a definir i designar illes de vianants a una part important dels seus centres històrics. Principalment, els botiguers tenien por que això perjudiqués els seus ingressos. No només això no va passar, sinó que es va demostrar que les carreteres de circumval·lació i les illes de vianants són un catalitzador que revifa els visitants i les compres dels centres històrics de qualsevol poble o ciutat a casa nostra.
Igualment ha passat amb les propostes de reforma de l’Avinguda de la Diagonal de Barcelona. Deixant de banda els errors i les pífies monumentals de l’equip de govern, és un fet que una reforma integral de l’avinguda que potenciï el transport públic i ampliï l’espai per als vianants, no només incrementaria enormement la qualitat de vida dels ciutadans, sinó que també revertiria en un increment de vendes i del valor de les propietats de la zona.
Un altre exemple, és el de la nova Llei del Cinema: ja tenim els exhibidors ben esvalotats perquè pensen que els volen fotre en l’aire el negoci, que el canvi serà negatiu (per què pensen sempre ha de ser negatiu?)
I aquesta por als canvis també es reflecteix en el suport “real” a la independència política del nostre país. Però estic segur que si la gent pogués aconseguir la independència de Catalunya, sense conflictes ni problemes, només fent-hi petar els dits, a Catalunya hi hauria un esclat sonor multitudinari en favor de la independència! Comencem a fer petar els dits tots plegats?
