Polítics que dejecten la política

 
            Envileixen la política amb les paraules i amb els fets. Estic segur que és a causa que no en saben, que no dominen la situació o que són perversos. És allò que va passar a la consellera d’Educació quan va dir que de la seva matèria en sabia tant com qualsevol persona. Aquestes són les persones que volen regir el destí de tot un poble. Sembla que només cerquen col·locar-se, tenir una feina ben remunerada i que no suposi massa esforços. Si, a més, han triat un partit que el poble vota, sense saber per què, especialment la part del poble que no té interessos creats en el partit, sembla que queden validats democràticament. I no, no resulten ratificats democràticament, tan sols pel fet d’haver guanyat una votació. Un polític és un vertader demòcrata, si després d’obtenir un càrrec, sap governar per a tot el poble i no només per als seus, ja que els seus no arriben a ser ni tan sols els que l’han votat.
 
            Un govern no pot dur endavant una política si aquesta és qüestionada per gran part de la població, com la majoria de lleis i decrets que ha duit endavant el Govern de les Illes Balears, o la Llei Wert del Govern central. Tenen la barra de no immutar-se i afirmar que allò que han promulgat va a missa i que no fan comptes tocar ni una sola coma, fins que algun tribunal no els obligui a fer-ho, i això no és governar, i menys portar la nau democràticament. Tampoc no pot fer ús ni abús de decrets ni de lleis per complaure deliris i capricis d’uns quants il·luminats, encara que comandin més del que deurien. Una mica això ha passat a uns quants dels consellers del Govern a les illes i al mateix president José Ramón Bauzá.
 
            Darrerament ho hem pogut comprovar amb el vicepresident i conseller de Presidència, Antonio Gómez, que també fa propostes i frases de tipus inquisitorial que no el deixen gaire bé. Resulta que gran part del professorat de les Illes i també dels Països Catalans ha reaccionat davant els atacs del Govern contra la llengua catalana, penjant llaços gegantins quadribarrats a les façanes de les escoles i instituts. També n’han penjat als interiors, a les classes i se n’han posat a la roba que vestien. El Govern, en lloc de reaccionar i analitzar quina era la causa d’aquesta demostració de malestar, ha reunit tots els seus savis i pensadors, per aclarir de quina manera s’havia de reprimir aquesta acció dels ensenyants. La primera reacció ha estat enviar els operaris, aquells que no acudeixen a solucionar els problemes del centre quan se’ls requereix, a despenjar els llaços de les façanes i s’han enviat cartes d’amenaça a les direccions dels centres. Després, els saberuts s’han posat a redactar una llei per a evitar que això continuàs, en què s’amenaça els infractors, com si féssim una recessió cap al temps de Torquemada. Aquesta redacció del projecte suposa una llei contra els llaços que dóna la mida exacta del pensament inquisitorial d’un govern que vol impedir la llibertat d’expressió, quan la major part del professorat s’havia manifestat en contra. Aquesta Llei o avantprojecte es trobava al Consell Consultiu, consell format per una majoria de persones de la mateixa ideologia que el partit governant, que han alertat el Govern del perill d’inconstitucionalitat de la Llei perquè suposava un atac a la llibertat d’expressió, cosa que la comunitat educativa feia temps que els havia advertit.
 
            Una vegada que el partit governant s’ha assabentat del pensament i de la decisió del Consell Consultiu, en lloc de portar-se humilment i rectificar, no han fet altra cosa que afirmar que miraran amb detall l’informe i faran les rectificacions que siguin necessàries perquè no sigui inconstitucional, però que continuen erra que erra, volent prohibir l’exhibició d’aquests llaços, perquè i paraules del senyor Gómez, no s’ha de fer política ni imposar idees en els centres educatius, quan els únics que imposen idees són ells, i no ho reconeixeran mai, perquè el seu seny no hi arriba. Sap aquesta persona què és política? Es veu que no, es nota que es creu que és una acció perversa i maligna que s’ha d’evitar. Això és el que han après i saben de política. Senyor Gómez, educar i ensenyar a les escoles amb l’objectiu de formar persones, perquè puguin millorar el món en què vivim és fer política en majúscules. Si té un concepte despectiu de la política, és ben necessari que el seu partit faci una bona reflexió i es dediqui a restituir el valor totalment positiu que té la paraula, ja que política no significa destrucció, contaminació ni corrupció.