Politica de Museus

la Xarxa de Museus de Ceràmica de Catalunya
Fragment del diari. “D’aquí a poc veurem els resultats en forma d’exposicions i projectes de recerca”, va subratllar ahir Jordi Martí, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Ja fa molts anys que al museu de Terracota , els bisbalencs estem invertint a fons perdut , i que la Generalitat inverteix part dels impostos de tots els catalans , i que encara no s’ha arribat a cap amb les inversions; seria just que les administracions , tinguessin la decència d’explicar , en quin punt es troben els comptes econòmics d’aquest projecte d’institució , perquè crec que no es coherent , que en temps de crisi , es tingui d’invertir allà on es sabut , que mai es recuperarà la inversió feta ; justificar aquesta inversió emprant la ceràmica com a cultura , a mi em sembla que no es el que la societat es mereix; si aquesta mateixa inversió es fes creant escoles d’idiomes a baix cost per a tots els ciutadans que volguessin desenvolupar els seus coneixements , que el futur exigeix , de ben segur que la societat en general en sortiria beneficiada ; la ceràmica ja es història, que l’han de potenciar els que en viuen , perquè a cada poble n’hi ha moltes d’històries que es tindrien de tenir en compta , però en temps de vaques seques , (que mai mes seran tant grasses), s’ha de mirar per un futur generalitzat, i no per un reduït sector , que ha trobat un motiu per viure a costa dels altres .
No estic en contra del museu de Terracota ni de cap, però amb la conservació de l’estat final de la fabrica , que reflectia tota la historia d’un passat eufòric , crec que era mes que suficient; tot i que no vull entrar en el tema , de si era la fabrica que mes historia tenia per oferir, ni els interessos particulars que s’han mogut al voltant de Terracota ,entre la Caixa i l’ajuntament que encapçalava els Sr. Vancells, membre de la societat propietària de Terracota.
Fragment de l’article: “Som cinc museus molt diferents, amb especialitats diferents i que custodiem col·leccions diferents, però ens complementem i per això l’ambició d’aquesta xarxa és la idea que entre tots podem ser el gran museu de ceràmica del país”, emfasitzava ahir la directora del Museu de Ceràmica de Barcelona, Maria Antònia Casanovas.
Caldria explicar , si cadascun d’ells es autosuficient , per assolir les despeses que se’n deriven del seu manteniment i administració, perquè si no es així ,es malbaratar els diners dels ciutadans en benefici de opinions particulars.
Marius Viella  La Bisbal d’Empordà 17-7-2010 T/. 972640762