Política de mentides no, senyor Conseller!

            Fa un mes i busques vaig anar a una oficina de l’Administració de les Illes Balears per a entregar un full d’al·legacions contra el projecte de Llei de la Funció Pública, amb el qual es vol suprimir el fet que el català sigui un requisit per a accedir al funcionariat. Vaig posar els fulls sobre el taulell del registre d’entrada de documents i la funcionària em va dir que si en volia una còpia havia de dur fotocòpies de cada full. Li vaig demanar si me les podien fer a l’oficina i em va dir que no en feien i em va indicar on les podia anar a fer, devora un supermercat que hi havia per allà. Si jo fos estat una persona que pensa amb les vísceres i haguéssim tingut un govern normal, és a dir, un govern defensor de la normalització del català, hagués pogut denunciar al conseller de torn, que no m’havien volgut fer les fotocòpies perquè estaven escrites en català. El conseller n’hauria pres nota, i quan al Parlament un membre de l’oposició i anti tot el que faci olor de català, hagués defensat aturar alguna llei a favor d’aquesta llengua, hagués pogut saltar dient que existeix una gran persecució de la llengua catalana, perquè hi ha oficines de l’Administració on no deixen fer fotocòpies en català. Això hauria estat una mentida podrida, perquè l’únic que havia passat en aquella oficina és que la norma per a tothom era que si la gent volia una fotocòpia del document que registrava, l’havia de dur la persona interessada, ja que no hi havia pressupost per a aquestes fotocòpies particulars, estiguessin escrites en la llengua que fos.
 
            Això és el màxim que pot haver ocorregut quan una persona ha anat a un dels centres que diu el Conseller, i quan ha demanat una fotocòpia d’un document escrit en castellà per a un assumpte particular li han dit que no en feien. Aquesta persona, visceralment contrària al català ha aprofitat per denunciar-ho a qualque grup de facinerosos, perquè aquests ho fessin al Conseller i aquest, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, ho ha anotat com un fet contrari al castellà. Quan el Diari de Balears li ha demanat on ocorria això, que no et volien fer fotocòpies perquè estaven escrites en castellà, s’ha atrevit a dir que havia passat a un institut de Formentera. Mentida, senyor Conseller, mentida! I encara que fos veritat, fet realment impossible, no pot elevar una anècdota descontextualitzada a la categoria d’argument per a atacar l’oposició que defensa la llengua oficial i pròpia de la Comunitat.
 
            També podria haver ocorregut, que en temps de restriccions, quan els instituts no tenien doblers ni per pagar la calefacció, que s’hagués restringit el nombre de fotocòpies, però no per a les escrites en castellà, o per a aquesta assignatura, sinó per a totes les assignatures, i això per culpa de la mala administració dels doblers públics d’un govern, que en plena crisi no va dubtar un sol moment a pujar-se el seu sou un 25%, quan retallava per totes parts. Fer una política de mentides pot esser una norma sorgida de la factoria de les idees (FAES-AZNAR) per al PP, però diu molt poc de l’ètica i de l’honorabilitat dels qui haurien de servir al poble i no servir-se’n.
 
            He fet classe durant molts d’anys a una escola on es feia l’ensenyament en català, i a aquesta escola vaig comprovar que l’alumnat quan acabava l’escolaritat encara sabia més castellà que català, però en aquesta llengua es defensaven bastant bé, en canvi en els corredors i en el pati, els catalanoparlants, sempre que hi havia una sola persona que parlàs en castellà, tots ho feien en castellà. I més d’una vegada a les classes, els vaig fer la reflexió, que no tenien per què haver de canviar de llengua, que no era cap falta d’educació, norma franquista, sinó que una llengua se salvava si s’usava. Després d’haver-los explicat això, continuaven fent el mateix i canviant de llengua. Però si un fill de pare i mare viscerals, vol dir que pensen amb les vísceres i no amb el cervell, hagués contat als seus pares que es recomanava als catalanoparlants no canviar de llengua, aquests ho haguessin pogut denunciar a grupuscles anticatalà, i aquests al conseller de torn, que hagués pogut fer una denúncia amb tota regla contra l’oposició, com ha fet el senyor Bosch. Per favor, senyor Conseller, una persona que ha estat directora d’un bon centre d’ensenyament no pot caure tan baix. Deixi de dir mentides, a partir d’anècdotes falses i deixi de fer de les mentides una manera de fer política.
 
            El Sr. Conseller hauria de saber que nosaltres, els mestres, hem intentat ensenyar durant anys al nostre alumnat a no mentir, i en el seu cas, els hauríem ensenyat que per anar al Parlament a argumentar, a fer a saber, a contraargumentar per manifestar que hi ha centres on no deixen fer fotocòpies en castellà, com a mínim hauria de presentar una acta del Consell Escolar o del Claustre del Professorat que digués que s’havia pres aquesta determinació, o alguna ordre escrita i firmada per l’equip directiu o pel director o directora. Si el Sr. Conseller no té cap document d’aquest tipus que certifiqui el que ha dit, no pot utilitzar-ho com a prova de res, perquè s’exposa a utilitzar la mentida com a argument. Segur que no li deu importar. Segur que la factoria ideològica utilitza la mentida com a bandera. Segur que és una fàbrica de mentides per a fer política. Segur que en els centres, centres d’ensenyament, no hi ha mentiders d’aquesta casta.