Edició 2293

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 04 de novembre del 2024
Edició 2293

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 04 de novembre del 2024

Poesia i revolta. Entre l’1 d’octubre i l’esperança en el present

|

- Publicitat -

Espero que el lector que habitualment em llegeix m’excusi per utilitzar el llenguatge de la poesia per explicar per què demà -o avui- cal fer una proclamació d’independència en la seu del Parlament de Catalunya. He llegit amb astorament alguns dels arguments en contra. Així mateix, tot el que s’ha dit a favor de la declaració no cal pas repetir-ho en un altre article. Només dir que amb declaració o sense, hi ha prevista per part de l’Estat espanyol una repressió brutal. L’única sortida, després de gairebé una dècada invocant diàleg i entesa sense cap resultat tangible, és complir allò que estipula l’article 4.4 de la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. El poema -crec en el poder transformador de la paraula i la seva capacitat de guarir l'esperit i el cos- és titula Gal·lípoli

Publicitat

 
Enfonsar les naus en arribar a port
tants cops com faci falta,
i no tenir mai en compte
l’efecte de la causa: un vast desert
de sorra blanca ens crida a creure
en la potència de la vida.
Un esclat de llum sense tornada,
 
ebri de dilemes.
 

El poema correspon al meu recull poètic, intitulat “Ulls de glaç” –guanyador del XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.
 
Crec que el significat és clar. “Enfonsar les naus en arribar a port” representa que quan has arribat al teu destí no pots tornar enrere i t’has d’enfrontar a l’adversitat: “no tenir mai en compte /  l’efecte de la causa”. Això no significa abandonar-se a la rauxa. Però sí que és un avís en relació a les decisions que es prenen en un moment determinat. Cal superar la por col·lectiva –el terror– i creure en la vida: “un esclat de llum sense tornada, / ebri de dilemes.”
 
Perquè la vida és justament això: un constant dilema. I tanmateix, hem de mirar, adés i ara, cap endavant. Hem escollit i, com bé recorda el vers, no hi ha retorn possible. Som els hereus de la nostra causa i si aquesta causa és justa, cal mantenir-se ferm en la noció que allò que ens empeny és la força de la raó i que tan sols tots plegats –braç a braç i sempre pacíficament– podrem superar els embats de la violència desbocada.   

Demanar llibre a l'editorial

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut