Poden esser vexats els vexadors?

               Jordi Cañas demanarà o ha demanat al Parlament que la Generalitat retiri totes les subvencions públiques a Òmnium Cultural per unes declaracions que ha fet la seva presidenta, Muriel Casals, a TV3, sobre els pares que demanen l’ensenyament en castellà. Assegura que aquestes declaracions vexen aquests pares. Amb això queda ben clar que el Sr. Jordi Cañas no té la més mínima idea sobre l’ensenyament i l’aprenentatge que es realitzen a qualsevol escola o és una persona contrària a la normalització de la llengua catalana. En el primer cas, ell té dret a ignorar allò que ocorre a l’escola, encara que no hauria de voler doctorar en una matèria que desconeix; en el segon cas, ell és una persona que pertany al grup de vexadors dels catalanoparlants.
 
            Vaig sentir una altra persona del partit “Ciudadanos” que defensava el fet que el català no fos llengua vehicular i el dret dels pares a fer l’ensenyament en castellà en el Parlament i crec que també deia que no feien res més que demanar el que Òmnium Cultural defensava fa 20 anys. Que els infants aprenguessin en la seva llengua materna. Vull manifestar que el pensament d’Òmnium Cultural s’ha manifestat a partir de la revista “Escola catalana”, i crec que sempre ha defensat l’ensenyament en la llengua pròpia del Principat per evitar la formació de dues comunitats i per a una millor integració. Qui va defensar per un breu període de temps la qüestió de les llengües maternes va ser “Rosa Sensat”, però després de posar-ho en pràctica i comprovar els nefasts resultats obtinguts va canviar la seva posició. I després de quasi 30 anys d’experimentar l’ensenyament en llengua catalana, ha quedat demostrat que aquesta era l’única manera per aconseguir la integració de tota la població i perquè tots els infants acabassin l’escolaritat obligatòria dominant les dues llengües. Així i tot, quan s’acaba l’ESO, els i les alumnes saben més castellà que català, i també l’usen més.
 
            Diu el Sr. Cañas que és intolerable que una senyora que presideix una institució que paguem amb els nostres imposts insulti i vexi els pares que reclamen legítimament que es compleixi la Llei. Es trist que aquest diputat que cobra un sou que paguen tots els ciutadans del Principat no sàpiga que allò que defensa la presidenta d’Òmnium Cultural és legítim i legal. Si ha dit que els pares que defensin l’ensenyament en castellà poden estar fent un mal irreversible als seus fills i filles és una veritat com una catedral. A veure, Sr. Diputat, la Llei que diu que els pares poden triar la llengua del primer ensenyament, també diu que l’alumnat ha d’acabar l’escolaritat obligatòria dominant les dues llengües oficials, català i espanyol. I trenta anys d’experiència han demostrat que l’única manera existent perquè els alumnes dominin les dues llengües, per mor de les circumstàncies ambientals i globals que es tenen a la nostra societat, és que es faci el primer ensenyament en llengua catalana i que aquesta sigui la llengua vehicular del centre. Per tant, tots els tècnics, didactes, pedagogs i pedagogues, mestres, professorat, etc., exceptuant tots els que estan contaminats per un odi visceral al català, han arribat a aquesta conclusió, que es resumeix en les paraules que va manifestar la Sra. Muriel Casals.
 
            Segurament, els pares que volen ensenyament en castellà i que no volen atendre les raons dels entesos en la matèria, és a dir, la dels treballadors o dels professionals de l’educació, no saben que destaroten l’organització de qualsevol centre si es fes el que ells sol·liciten, però que de totes maneres sembla que desconeixen que si fan el primer ensenyament en castellà, és a dir, dels 3 als 6 anys, que després l’escola per complir que sàpiguen tant de català com d’espanyol en acabar l’ESO, no quedarà més remei que la primària i l’ESO la facin absolutament en català, quan ara encara abunden les escoles i instituts que no ho fan tot en català. Això és el que aconseguiran. També han de saber que l’escola pot programar l’ensenyament de les llengües en funció del seu aprenentatge i del coneixement que n’aconsegueixen els infants. És per això que no armaria tant de sarau el diputat de “Ciudadanos” si sabés les conseqüències que pot tenir tot plegat.
 
            El fet que està caducat el pensament de començar l’ensenyament en la llengua materna, quan a l’escola hi acudeixen infants de més de 200 llengües maternes diferents, és inqüestionable. Si els pares dels infants que reclamen ensenyament en castellà són els mateixos que encara demanen que es facin les reunions en castellà, encara que l’entenguin, s’ha de dir que aquestes persones no són vexades, sinó que intenten esser vexadores, cosa que mai no se’ls ha d’admetre, perquè el catalanoparlant només serà vexat si canvia de llengua, i això mai no s’ha de fer davant una persona que t’entén però que no vol consentir que se li parli en una llengua que ell considera com a inferior. La raó, l’experiència, el seny i la llei estan de part dels qui defensen fer el primer ensenyament i els restants en català. Per molts d’obstacles que ens vulguin posar, seguirem endavant!