Ara fa poques setmanes es feia una reunió a Nova York sobre l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil•leni (ODM) organitzada per Nacions Unides (NNUU). Però les notícies de la crisi econòmica mundial van tapar-ne el ressò mediàtic mentre el Secretari General de NNUU demanava que aquesta crisi no afectés els compromisos dels països més desenvolupats sobre l’assoliment dels ODM.
Demà es farà a Washington una altra reunió, on alguns diuen que proposaran reformar el capitalisme. Jo no sé si serà tant, però el que si que em temo és que serà una reunió on es parlarà de nosaltres, del primer món. On es parlarà més de com combatre la desacceleració i com recuperar la confiança dels bancs i dels consumidors que de l’eradicació de la pobresa extrema i la fam als països més desafavorits. I també hi ha el perill que la cimera de Washington tapi una important reunió que s’ha de celebrar a finals d’aquest mes de novembre a Doha, la capital de Qatar, on s’havien de renovar els compromisos sobre el finançament del desenvolupament, i actualitzar l’agenda d’assoliment del 0,7% del PIB dels països del nord en l’ajuda oficial al desenvolupament dels països empobrits.
Doncs bé, no tinc molt clar que el G-20 sigui l’espai més idoni per replantejar les regles del joc econòmic mundial. Potser caldria ampliar l’espectre del consens. No seria més escaient que aquest tema es tractés en el marc de Nacions Unides? o en un fòrum amb una composició una mica més equilibrada d’actors del nord i del sud? Hi ha raons per dubtar del bon criteri d’un grup format per les economies què en bona part són accionistes de l’invent que ha fet fallida. I no ho dic pas perquè no em senti representat per la Unió Europea, encara sort. Però tot fa pensar que cal donar solucions equitatives a una crisi que tindrà conseqüències diferents segons l’hemisferi on es visqui.
Caldrà veure si després de la reunió de Washington, quan siguin a Doha i hagin de parlar de com paliar la crisi on més mal està fent i s’hagin de comprometre amb el finançament del desenvolupament del sud, desembutxacaran centenars de milers de milions d’euros com han fet amb els bancs i entitats finançeres o miraran cap a una altra banda.
