No sembla que la fredor d’aquest dissabte, i la que es prepara per als propers dies, hagi arribat a la seu de Podemos. De fet, més aviat estaríem per recomanar-los que es comprin crema solar, perquè l’hivern i la primavera dels liles sí que es preveu ben calenta. Si fa uns dies els explicàvem que Iglesias i Errejón s’havien distanciat (de fet, Podemos ja situa a Errejón i Manuela Carmena “fora”), la filial catalana, sempre a remolc, també se n’ha ressentit. Catalunya en Comú segueix gestant una nova detonació com la que va haver-hi amb el sector de Dante Fachín, ara amb els Sobiranistes d’Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, mentre ICV i Ada Colau intenten mantenir-los a ratlla sostenint una dèbil aliança de la qual intentaran treure tot el suc possible abans que acabi rebentant per alguna banda.
Els Sobiranistes d’Alamany han denunciat públicament avui en un comunicat que Catalunya en Comú torna a fer una passa enrere aprovant una estranya proposta que parla d’una espècie de ‘Constitució Catalana’ dins Espanya (?). I no és nova. El corrent crític posa en evidència que han abandonat el camí de l’autodeterminació, i han oblidat tant les bases com els debats territorials per aprovar aquesta nova enganyifa ideològica que els acosta més al club de 1978 i els allunya del discurs autodeterminista que se suposava que defensaven tot just fa uns anys, i que mai ens vam acabar de creure quan el pronunciava ICV, el veritable problema (amb les aspiracions de Colau) de tot aquest entramat.
A Badalona, per exemple, s’ha produït un fet que els deixa en evidència. Guanyem Badalona, aquesta formació que sembla un còctel ple de gambes, amb Dolors Sabater al capdavant, la CUP i el sector sobiranista dels Comuns, afegirà ara ERC que hi anirà en coalició, cedint l’1, i tots miraran de derrotar Albiol. Però els Comuns oficials, sota l’òrbita d’Iniciativa, han triat la seva pròpia cap de llista, Aida Llauradó, amb la voluntat d’anar en solitari, perquè no són independentistes, entre d’altres causes. Aquesta decisió sembla estratègicament insensata, i els podria acabar passant factura. El sector oficialista dels Comuns-Podemos, hauria de veure que no té cap sentit resistir-se als signes del temps i assumir un plantejament que, de fet, és al seu ideari: una república. Encara que ells no hagin defensat mai la catalana, per subordinació a Espanya, seguim parlant d’una república que acabaria trencant també l’statu quo a Espanya. Només és qüestió de voluntat, la resta, és un bla bla. Ho volen?
