Ens ha fet molta pena veure l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau demanant avui a Nou Barris que l’independentisme li aprovi els pressupostos a Pedro Sánchez. Si Ada Colau fos del PSOE seria la cosa més comprensible del món, però ella forma part de Barcelona en Comú que, tècnicament no és ni tant sols Podemos, el partit personalista de Pablo Iglesias que també l’acompanyava al míting, junt amb Pissarello o Jèssica Albiach i Lucía Martín, diputada a Madrid. L’alcaldessa de Barcelona posa més èmfasi a que li aprovin els comptes a Sánchez, que no pas els que ella ha de tirar endavant com a batlle del primer municipi u capital de Catalunya.
Podemos no és alternativa, perquè li està fent la feina bruta al PSOE. Entenem que l’afinitat ideològica pugui demanar que pactin un govern, uns pressupostos… però que no vinguin a vendre no se sap quines millores que moltes de les quals (com ara la pujada del salari mínim) es poden aconseguir mitjançant decret reial. El que no s’entén és que aleshores Iglesias demani als socialistes que es mullin amb Catalunya perquè els aprovin els pressupostos. Que es plantin i que sigui el govern espanyol el qui negociï formalment. I que vagi a Lledoners o a Brussel·les a fer-ho.
Molt probablement tant els pressupostos espanyols com els catalans seran prorrogats. Qualsevol qui utilitzi l’amenaça d’unes eleccions a Espanya o a Catalunya, ara mateix, està enganyant i emprant l’argument amb un ànim totalment demagògic. I això és el que també està fent Podemos, un paper ben galdós. En un altre ordre de coses, la diputada d’ERC Najat Driouech, no ha estat massa encertada quan avui, a l’acte de presentació de l’alcaldable republicà a la Paeria de Lleida ha deixat anar que “volem formar un projecte que representi tothom, no només els catalans amb vuit cognoms catalans”. Precisament les paraules han sonat ofensives, no perquè fos aquesta la voluntat, sinó perquè des de fa molts anys, l’independentisme ha lluitat i ha aconseguit girar la truita del pensament absolutament etnicista que imperava als anys 80. I aquest és un patrimoni que ha generat en gran part el discurs del partit que ara representa que, a més, treballa fort l’inclusió de la nova ciutadania.
