Diumenge de trànsit, que ens prepara per una setmana detonant: Si res no es torça, aquesta setmana Manuel Marchena deixarà el 'Judici del Segle' vist per sentència. I, dissabte, Ada Colau signarà amb una mà la seva reedició en el càrrec, amb els carcellers d'aquests presos, mentre amb l'altra aixecarà el puny per demanar l'alliberament dels mateixos presos. Brutal.
La resposta “de país” que demana tant la nova portaveu del Govern, Meritxell Budó, com Pere Aragonès, el vicepresident, no convenç gens. Què es farà? Una manifestacio? I ja està? No es demana anar a cremar contenidors, però fer una simple manifestació, a hores d'ara és molt insuficient. S'especula amb la convocatòria d'eleccions. Molt bé, i aleshores què? Podríem ser molt més contundents: un segon referèndum d'independència. Però, és el moment? tenim la força? Hem de cremar ara aquest cartutx novament? I, el més important, tal i com està tot, la gent s'hi abocaria com a l'1 d'octubre? I encara una altra pregunta: i la CUP, on és la CUP?
No sense lideratges emblemàtics amb projectes clars.
