Tinc la mania de llegir publicacions no convencionals… Més que res per acostar-me a la realitat que es palpa a peu de carrer, més que pel que es vulgui “vendre” des de la part interessada en que ja quasi be podem “tornar” a “donar consells” en matèria econòmica a la resta d'Europa.
A ningú se li pot escapar que el motor de l'economia, a falta de l'incentiu creditici, és la nòmina d'un treball o, en el seu cas, la pensió de qui ja no és en el mercat laboral. Aquests sectors són els que fan funcionar el consum i la producció.
En aquest sentit, no puc deixar d'indignar-me quan llegeixo que en setembre-2013 l'atur, tot i augmentar-se en 25.572 persones, ha baixat una tercera part que ho va fer en setembre-2012. Quina barra !… Quanta gent treballava al 2012 i quanta treballa el 2013 ?. Sembla de calaix que, a menys gruix de treballadors, el mateix index d'aturats serà de menys quantitat, oi ?. A més, estem parlant d'un atur que en l'any 2011 estava en un 22,8% i que, qui assegurant que tenia la vareta màgica per arreglar-ho, l'ha fet arribar al 27%. No tanta “boquilla” quan no es te la responsabilitat perquè si un dia te la donen no saps mai com i que et trobaràs. El més greu és que van aconseguir embaucar a la suficient gent com per donar-lis una majoria absoluta que, sense cap escrúpol, els permet fer i dir aquests disbarats.
Però, parlem de la Seguretat Social, aquell fons on, en nom de tots, hi ingressen una part de les nòmines i que, fins fa ben poc, donaven la tranquil·litat de que a la jubilació ho rebries com a pensió.
Aquest fons, en setembre-2013, ha perdut 22.417 afiliats, acumulant un descens interanual de 504.358 cotitzants, segons dades del Ministeri que, al mateix temps, diu que “En los proximos meses veremos una progresiva mejora en la tasa anual de la ocupación y, en general, un escenario más alentador propio de una economia que encara su recuperación.”. Aquesta baixada coincideix en el temps amb la reforma laboral implantada, que contribueix en que en els darrers dos anys s'hagin perdut 1.015.075 cotitzants.
És evident que aquesta contraposició de dades amb declaracions només vol despistar l'atenció, i enganyar a qui encara es pugui deixar enganyar, de qui, en definitiva, està rebent les conseqüències de la gestió inicial i màximament estatal -l'Estat és qui recapta majoritàriament, qui pressuposta i distribueix-, que no son altres que treballadors, pensionistes… per no parlar dels mateixos desempleats.
Quan a finals de mes apareguin les dades de la E.P.A., amb les xifres reals d'atur i deixant veure la caiguda de l'ocupació, s'hauran de mostrar estranyats, com sempre, i hauran de recórrer, també com sempre, a les mentides per desdibuixar la realitat als ulls d'una gent cada dia més decepcionada, desesperada i crispada.
Pobrets de nosaltres !… i mai millor dit. Més pobres i deixant una qualitat de vida als fills pitjor que la dels pares. Quina vergonya !.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
