Les obligacions imposades a Grècia pel directori francoalemany per poder rebre els ajuts per pagar la nòmina, són vistos per molts com una fuga endavant que portarà Grècia a una fallida a jornada en el temps. El capital centre i nord europeu ha especulat en els bombolles immobiliàries del sud europeu. Les seves grans empreses de construcció pública i de transport són molts cops les principals beneficiàries dels abundosos fons europeus. I els receptors d’aquest continuat flux de diner ha convertit tot el mezzogiorno, des del Peloponès fins a l’Algarve passant per Sicília i Extremadura en un immens forat negre on autòctons subsidiats i desvagats, i capital especulatiu europeu s’han donat la mà. Ara, els qui van propiciar aquesta nefasta política de donar el peix i no la canya de pescar, amb Merkel i Sarkozy al davant, estan demanant a qui han acostumat a no treballar, que treballi i a qui estava acostumat a rebre, que no rebi. Però el que no obliguen és a canviar el comportament dels financers i dels fons de pensions, ni tan sols fan una trista autocrítica de la seva responsabilitat en el fallit model de suport al desenvolupament.